James Horner

James Horner

Biografia
Naixement	(en) James Roy Horner 14 agost 1953 Los Angeles (Califòrnia)
Mort	22 juny 2015 (61 anys) Los Padres National Forest (Califòrnia) (en)
Causa de mort	mort accidental, accident d'aeronau
Residència	Los Angeles Arizona Londres
Formació	Royal College of Music USC Thornton School of Music Verde Valley School (en) Universitat de Califòrnia a Los Angeles - Master of Arts, Philosophiæ doctor American Film Institute UCLA Herb Alpert School of Music (en)
Director de tesi	Paul Chihara
Activitat
Camp de treball	Banda sonora, música i música per a cinema
Ocupació	compositor, orquestrador, director d'orquestra, compositor de bandes sonores
Activitat	1978 - 2015
Gènere	Música per a cinema
Segell discogràfic	MCA Records
Obra
Obres destacables (2009) Avatar: Music from the Motion Picture
Família
Fills	Emily Horner, Becky Horner
Pare	Harry Horner
Germans	Christopher Horner
Premis
(1998)  Premi de la Societat de Crítics Cinematogràfics de Las Vegas a la Millor Cançó, per l'obra Titanic (1998)  Grammy a la gravació de l'any (1998)  Premi Satellite a la millor cançó original, per l'obra My Heart Will Go On (en) (1998)  Premi Satellite a la millor banda sonora, per l'obra Titanic (1998)  Premi de l'Associació de Crítics de Cinema de Chicago a la millor banda sonora original, per l'obra Titanic (1998)  Premi Grammy a la millor cançó per a mitjans visuals (1998)  Grammy a la cançó de l'any (1997)  Oscar a la millor cançó original, per l'obra My Heart Will Go On (en) (1997)  Globus d'Or a la millor cançó original, per l'obra My Heart Will Go On (en) (1997)  Globus d'Or a la millor banda sonora original, per l'obra Titanic (1996)  Oscar a la millor banda sonora dramàtica, per l'obra Titanic (1990)  Grammy a la millor partitura de banda sonora per a suports visuals (1987)  Premi Grammy a la millor cançó per a mitjans visuals, per l'obra Somewhere Out There (en) (1987)  Grammy a la cançó de l'any, per l'obra Somewhere Out There (en)
Lloc web	jameshorner.de

James Horner (Los Angeles, 14 d'agost de 1953 - Los Padres National Forest i Santa Barbara, 22 de juny de 2015) fou un compositor de cinema estatunidenc. Nominat nou vegades per a l'Oscar, n'aconseguí dos per Titanic. Se'l distingia per la integració d'elements corals i electrònics en moltes de les seves bandes sonores i per l'ús freqüent d'elements de la música celta.^[1][2]

Horner va compondre la música de més de 100 pel·lícules i va guanyar dos Oscar, dos Globus d'or, tres Premis Satellite, tres Premis Saturn i va ser nominat tres vegades al Premi BAFTA.

La seva música per a Titanic és l'àlbum de banda sonora més venut de tots els temps,^[3][4] mentre que Titanic i Avatar, totes dues dirigides per James Cameron, són les dues pel·lícules més taquilleres de tots els temps.^[5]

Fill del respectat dissenyador de Hollywood Harry Horner. La seva família es trasllada a Londres a mitjans dels anys 50, on rebia els seus estudis i finalment estudiava amb György Ligeti a la Royal College of Music. De retorn als Estats Units a mitjans dels anys 70, acaba els seus estudis de música a la Universitat de Califòrnia, on es doctora després d'haver estudiat amb Paul Chihara entre d'altres. Després de treballar un temps al American Film Institute, acaba el seu aprenentatge de teoria musical a l'UCLA i inicia la seva carrera musical.

Horner escrivia una peça de concert d'avantguarda anomenada Spectral Shimmers, que s'estrenava a Indianapolis el 1977 en un auditori mig buit, i amb poca publicitat. Frustrat pel pobre acolliment cap al seu treball des de l'establiment clàssic, Horner comença els seus primers passos en el món del cinema, considerant que les pel·lícules eren l'única sortida possible per la seva música melòdica.

Horner començava a escriure per a pel·lícules d'estudiants de American Film Institute, abans d'implicar-se amb el productor Roger Corman de New World Pictures el 1979. Començà el 1980 escrivint música per a pel·lícules de baix pressupost com Humanoids from the Deep i Battle Beyond the Stars (1980), fent-se de seguida un nom com a estrella amb bon potencial.

Quan se li demanava que escrigués la segona part de la saga Star Trek Star Trek II: La còlera del Kahn (Star Trek II: The Wrath of Khan) el 1982, la seva cotització pujava meteòricament.

Els seus treballs dels anys 80 i principis del 90 inclïen títols com Krull (1983), Brainstorm (1983), Cocoon (1984), An American Tail (1986), Aliens (1986), Willow (1988), The Land Before Time (1988), Temps de glòria (1989), Camp de somnis (1989), Llegendes de passió (Legends of the Fall) (1994), Braveheart (1995) i Apol·lo 13 (1995).

Horner finalment aconseguia un reconeixement mundial el 1997 quan escrivia la banda sonora per la pel·lícula més taquillera de tots els temps: Titanic, així com la balada per a Céline Dion My Heart Will Go On. Horner guanyava dos Oscars, dos Globus d'or, i el seu àlbum de la banda sonora encapçalava les llistes del Billboard durant dotze setmanes, sense precedents.

Horner era una figura si més no controvertida al món de la música de cinema. Per una banda tenia el reconeixement de gran mestre almenys pel que feia a l'èxit comercial i per altra rebia crítiques constants pel que es considerava auto-plagi o, dit d'una altra manera, la repetició dels seus temes. No obstant això, Horner continuava gaudint de l'èxit a través de pel·lícules recents com La màscara del Zorro (1998), L'home bicentenari (1999), The Grinch (2000), A Beautiful Mind (200]), House of Sand and Fog (2003) i Flightplan (2005). Una de les seves últimes creacions fou la banda sonora de la pel·lícula de Steve Zaillian, All the King's Men (2006).

Horner vivia amb la seva muller, Sarah, i les seves dues filles a Malibu Canyon (Califòrnia). Traspassà el 22 de juny de 2015 arran d'un accident d'avioneta al sud de Califòrnia.^[6]

Horner va guanyar dos premis Oscar de l'Acadèmia: el 1998, l'Oscar a la millor banda sonora per Titanic i l'Oscar a la millor cançó original ("My Heart Will On On"). Va ser nominat a vuit Oscar addicionals.^[7] També va guanyar dos Premis Globus d'Or,^[8] tres Satellite, tres Saturn, sis Grammy i va ser nominat tres cops per la British Academy Film Awards.^[9]

L'octubre de 2013, Horner va rebre el Premi Max Steiner en la Gala Hollywood a Viena, un guardó concedit per als èxits extraordinaris en el camp de la música del cinema.^[10]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: James Horner

• James Horner a Film Music
• James Horner interview (1983) a CinemaScore magazine