Vés al contingut

Edred

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEdred

Gravat d'Edred Modifica el valor a Wikidata
Nom originalĒadred Æðeling (anglès antic)
Biografia
Naixement923 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Reialme de Wessex Modifica el valor a Wikidata
Mort23 novembre 955 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (31/32 anys)
Frome (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaWinchester 
Monarca d'Anglaterra
946 – 23 novembre 955 (mort en el càrrec)
← Edmund el Magnífic – Eduí el Bell → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme calcedoni Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCasal de Wessex
CònjugeElgiva de Shaftesbury
Æthelflæd de Damerham Modifica el valor a Wikidata
ParesEduard el Vell i
Eadgifu de Kent
GermansEdit de Wessex
Eadburh of Winchester
Odgiva de Wessex
Etelstan
Edmund el Magnífic
Etelweard
Edwin, son of Edward the Elder
Edith of Polesworth
Eadgifu Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 8721 Modifica el valor a Wikidata

Edred (923 - 23 de novembre del 955) va ser el quart fill del rei d'Anglaterra Eduard el Vell, i va succeir el seu germà Edmund al tron l'any 946.

Regnat

[modifica]

Va ser escollit com a rei per davant dels dos fills del seu germà Edmund, ja que els nobles van considerar que calia un home experimentat per comandar el regne en el context bèl·lic del moment. Va ser coronat a Kingston-upon-Thames el 16 d'agost del 946.[1][2]

Durant el seu regnat va combatre els vikings, aconseguint de posar la totalitat de Northúmbria sota el seu control l'any 948 en el marc de la progressiva expansió del regne de Wessex,[3] deposant Eric el Sanguinari, que havia estat rei a Noruega i s'havia establert a Northúmbria. Eric va aplegar un grup de guerrers el 952, va incendiar el monestir de Ripon i tenia intenció de continuar atacant però finalment moriria el 954 a mans d'Oswulf de Bamburgh a Stainmore, Westmorland, i acabant amb el regne viking de Jòrvik.[4] Els northúmbris van pagar una compensació al rei anglès per haver participar en l'atac.[5][6]

Durant els seus darrers anys Edred va patir una salut precària, fruit d'un problema digestiu.[7] Un cronista explica que per alimentar-se havia de xuclar el suc dels aliments, mastegar el que quedava i escopir-hi.[8] Va morir el 955 als 31 anys a Frome (Somerset), i va ser enterrat a Winchester.

Solter i sense descendència, el tron el va heretar el seu nebot Eduí.

Família

[modifica]

Avantpassats

[modifica]
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Egbert de Wessex
 
 
 
 
 
 
 
8. Ethelwulf de Wessex
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Redburga
 
 
 
 
 
 
 
4. Alfred el Gran
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Oslac
 
 
 
 
 
 
 
9. Osburga
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Eduard el Vell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
10. Æthelred Mucil
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Ealhswith
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Eadred d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Sigehelm, comte de Kent
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Edgiva de Kent
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edred
  1. ↑ Testament del rei Edred, S1515
  2. ↑ John de Worcester, Chronicon ex Chronicis, 946
  3. ↑ Crònica anglosaxona manuscrits D i E
  4. ↑ of Wendover, Roger. Flores Historiarum (en anglès). vol. 1. 2a edició. Coxe, p. 284. 
  5. ↑ Jaques, 2007, p. 211.
  6. ↑ Stenton, 2001, p. 361.
  7. ↑ la Zouche, 2015, p. 149.
  8. ↑ Autor B, Vita S. Dunstani § 20: p. 31

Bibliografia

[modifica]
  • Jacques, Tony. Dictionary of Battles and Sieges: A-E (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2007. 
  • la Zouche, Lucy. My History (en anglès). Lulu, 2015. 
  • Stenton, Frank M. Anglo-Saxon England (en anglès). OUP, 2001. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Edred&oldid=33720500»