Clinozoïsita

Clinozoïsita
Fórmula química	Ca₂Al₃[Si₂O₇][SiO₄]O(OH)
Epònim	zoisita i sistema monoclínic
Localitat tipus	Gösleswand, Prägraten, vall Virgen, Tirol, Àustria
Classificació
Categoria	silicats > sorosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BG.05a
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BG.05a
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/B.15a
Dana	58.2.1a.4
Heys	16.9.9
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 8,879(5) Å; b = 5,583(5) Å; c = 10,155(6) Å; β = 115,50(5)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	grup espacial P2₁/m
Color	incolor, verd, gris, verd clar, groc-verd
Exfoliació	perfecta en {001}
Fractura	irregular, desigual
Duresa	7
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc grisenc
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	3,3 a 3,4 g/cm³ (mesurada); 3,23 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,706 a 1,724 nβ = 1,708 a 1,729 nγ = 1,712 a 1,735
Birefringència	δ = 0,006 a 0,011
Angle 2V	mesurat: 14° to 90°, calculat: 72° to 86°
Dispersió òptica	r > v o r < v
Impureses comunes	Ti, Fe, Mn, Mg
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2006 s.p.
Any d'aprovació	1896
Símbol	Czo
Referències	[1]

La clinozoïsita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany i dona nom al grup de la clinozoïsita. Rep el seu nom degut a la seva cristal·lització en el sistema monoclínic i la seva relació amb zoisita, la qual n'és el dimorf ortoròmbic.^[1] És l'anàleg mineral amb alumini de l'epidota, és a dir, en la clinozoisita un catió Al³⁺ reemplaça el lloc ocupat per un catió Fe³⁺ en l'epidota, formant una sèrie de solució sòlida contínua^[1][2]

La clinozoïsita és un sorosilicat de fórmula química Ca₂Al₃[Si₂O₇][SiO₄]O(OH). A més dels elements de la seva fórmula també pot contenir impureses de titani, ferro, manganès i magnesi. Cristal·litza en el sistema monoclínic en cristalls prismàtics, generalment allargats i estriats paral·lelament a [010]; grans que poden anar de gruixuts a prims i també ser fibrosos.^[3] La seva duresa a l'escala de Mohs és 7.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la clinozoïsita pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe²⁺), pumpel·lyïta-(Fe³⁺), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn²⁺), shuiskita, julgoldita-(Fe³⁺), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

La clinozoisita es forma típicament en roques ígnies i metamòrfiques metamorfosades regionalment en un cert grau que va de baix a mitjà, i també en zones de contacte metamorfosades en sediments rics en calci; és un producte d'alteració de la plagiòclasi.^[3]

La clinozoisita ha estat trobada en tots els continents excepte l'Antàrtida. Les zones amb major nombre de jaciments són la meitat oest dels Estats Units i Europa Central. A Espanya, s'ha trobat clinozoisita a Andalusia, les Canàries, Castella i Lleó, Extremadura, Galícia, Madrid i el País Valencià. A Catalunya ha estat descrita a la mina de coure de Sant Gervasi de Cassoles, a Collserola i al massís del Montnegre-Montseny, a La Batllòria (Barcelona); a Can Gat, a Viladrau, a la mina Roca del Turó, a Espinavell i a la mina Fra Joan, a Setcases (Girona).^[1]

Sol trobar-se associada amb altres minerals com: amfíbols, plagiòclasis i quars.^[3]