Vés al contingut

Al·lanita-(Nd)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralAl·lanita-(Nd)

Al·lanita-(Nd) amb al·lanita-(Ce) de la localitat tipus
Fórmula química{CaNd}{Al₂Fe2+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH)
Epònimal·lanita i neodimi Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipuspedrera Åskagen (Torskebäcken), districte de Persberg, Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BG.05b Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.9.BG.05b Modifica el valor a Wikidata
Dana58.2.6.4
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 8,8897(5) Å; b = 5,7308(2) Å; c = 10,1010(6) Å; β = 115,166(7)°
Grup puntual2/m - prismàtica
Grup espacialgrup espacial P2₁/m Modifica el valor a Wikidata
Colormarró fosc a negre
Impureses comunesAl, Ca, Ce, Fe, La, Mg, Mn, Pr, Sm, Ti
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2010-060
SímbolAln-Nd Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'al·lanita-(Nd) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'al·lanita. Va rebre el seu nom l'any 2012 per Radek Škoda1, Jan Cempírek, Jan Filip, Milan Novák1, František Veselovský i Radim Čtvrtlík per la seva relació amb el grup de l'al·lanita i per tenir el neodimi com a element dominant.

Característiques

[modifica]

L'al·lanita-(Nd) és un element químic de fórmula química {CaNd}{Al₂Fe2+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2011. Cristal·litza en el sistema monoclínic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'al·lanita-(Nd) pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe2+), pumpel·lyïta-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

Formació i jaciments

[modifica]

Es troba en pegmatites enriquides amb elements de terres rares lleugeres (Sc, La, Ce, Pr, Nd, Pm, Sm, Eu i Gd) de manera inusualment extrema i amb esgotament dels elements de terres rares pesants (Y, Tb, Dy, Ho, Er, Tm, Yb i Lu). Va ser descoberta a la pedrera Åskagen, al districte de Persberg, a Filipstad (Värmland, Suècia). També ha estat descrita a les pegmatites del mont Ulyn Khuren (Khovd, Mongòlia), a La Cabrera pluton (Madrid, Espanya) i a la mina de feldespat Kingman (Arizona, Estats Units).

Referències

[modifica]
  1. «Allanite-(Nd)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 juliol 2016].