Rotterdam
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Rotterdam és una ciutat dels Països Baixos, la segona en nombre d'habitants després d'Amsterdam. Situada a les ribes del Nieuwe Maas, és, amb prop de 600.000 habitants, la ciutat més important d'Holanda Meridional, i un dels ports més importants del món. Limita al nord-oest amb Westland, Midden-Delfland i Delft, al nord amb Pijnacker-Nootdorp i Lansingerland, al nord-est amb Zevenhuizen-Moerkapelle i Nieuwerkerk aan den IJssel, a l'oest amb Schiedam, Vlaardingen, Maassluis i Rozenburg, a l'est amb Capelle aan den IJssel i Krimpen aan den IJssel, al sud-oest amb Spijkenisse, Bernisse, Brielle i Westvoorne, al sud amb Barendrecht i Albrandswaard, i al sud-est amb Ridderkerk.
Tipus | gran ciutat, ciutat, lloc amb drets i privilegis, ciutat portuària, entitat de població dels Països Baixos i assentament humà | ||||
---|---|---|---|---|---|
Sobrenom | Rotjeknor | ||||
Epònim | presa d'aigua | ||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Regne dels Països Baixos | ||||
País | Països Baixos | ||||
Província | Holanda del Sud | ||||
Municipi | Rotterdam | ||||
Capital de | |||||
Població humana | |||||
Població | 664.311 (2023) (2.080,2 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 319,35 km² | ||||
Aigua | 35,52 % | ||||
Banyat per | Nieuwe Waterweg (en) i Nieuwe Maas | ||||
Altitud | 10 m | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Esdeveniment clau
| |||||
Organització política | |||||
• Cap de govern | Ahmed Aboutaleb (2009–) | ||||
Membre de | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 3000–3089 | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 010 | ||||
Codi BAG | 3086 | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | |||||
Lloc web | rotterdam.nl |
El nom prové d'una presa o resclosa (dam) que fou feta al Rotte, un petit riu que s'uneix al Nieuwe Maas en aquell punt.
El cor de la ciutat fou bombardejada per la Luftwaffe el 1940, i unes 900 persones van morir durant els bombardeigs.[1]
Nuclis de població
modificaLa ciutat es compon d'11 districtes:
- Afrikaanderwijk, Bloemhof, Feijenoord, Hillesluis, Katendrecht, Noordereiland, Vreewijk
Arquitectura
modificaL'arquitectura de la ciutat, especialment el centre, és moderna i contrasta amb el tradicionalisme preeminent a la majoria de ciutats del país. Aquest fet es deu en gran part al bombardeig de la Luftwaffe alemanya, que devastà el centre de la ciutat la nit del 14 de maig de 1940, i que va ser el més important sofert pels Països Baixos durant la Segona Guerra Mundial. Actualment, el centre compta amb nombrosos gratacels, entre els quals el més alt dels Països Baixos, el De Zalmhaven, de 215 metres, completat en 2022.[2]
Ajuntament
modificaComposició del consistori | |||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Partit | 1962 | 1966 | 1970 | 1974 | 1978 | 1982 | 1986 | 1990 | 1994 | 1998 | 2002 | 2006 | |||
PvdA | 23 | 18 | 19 | 24 | 25 | 21 | 24 | 18 | 12 | 15 | 11 | 18 | |||
Leefbaar Rotterdam | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 17 | 14 | |||
CDA | 13 | 12 | 12 | 10 | 10 | 8 | 8 | 9 | 6 | 6 | 5 | 3 | |||
SP | - | - | - | - | - | - | - | - | 1 | 4 | 1 | 3 | |||
VVD | 4 | 5 | 5 | 7 | 6 | 9 | 7 | 6 | 6 | 9 | 4 | 3 | |||
GL | 4 | 6 | 3 | 3 | 1 | 4 | 2 | 2 | 3 | 4 | 3 | 2 | |||
CU/SGP | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | |||
D66 | - | - | 4 | - | 2 | 2 | 2 | 7 | 7 | 3 | 2 | 1 | |||
Stadspartij Rotterdam | - | - | - | - | - | - | - | - | 2 | 2 | 1 | - | |||
CP (86)/CD | - | - | - | - | - | - | 1 | 2 | 6 | - | - | - | |||
Altres | - | 3 | 1 | - | - | - | - | - | 1 | 1 | - | - | |||
Total | 45 | 45 | 45 | 45 | 45 | 45 | 45 | 45 | 45 | 45 | 45 | 45 |
Port
modificaEl port de Rotterdam és el més important d'Europa i el segon en volum de mercaderies del món, després del de Xangai. El port deu la seva prosperitat a la tradició marinera del país i a la situació estratègica de la ciutat, al punt de confluència dels rius Rin i Mosa, que ha contribuït a fer de Rotterdam un importantíssim nus de comunicacions que canalitza l'intercanvi de mercaderies entre el continent i la resta del món, mitjançant enllaços per carretera, barcassa (fluvial), tren i, sobretot, vaixell (oceànic).
Fills il·lustres
modifica- Willem Hussem (1900-1974), escultor, poeta, pintor.
- Hendrik Anthony Kramers (1894-1952), físic teòric i matemàtic.
- Louis Victor Saar (1868-1937), pianista, crític musical i compositor.
- Dirk Schaefer (1874-1931), compositor i violinista.
- Bartolomeus Tours (1797-1864), organista i director d'orquestra.
- Berthold Tours (1838-1897), compositor i director d'orquestra.
- Jacob Tours (1759-1811), organista i compositor.
- Jan van Gilse (1881-1944), compositor i director d'orquestra.
- Simon van Milligen (1849-1929), compositor musical.
- Anton Van Rooy (1870-1932), cantant d'òpera de la corda de baix-baríton.
- Jacobus Henricus van't Hoff (1852-1911), Premi Nobel de Química 1901.
- Max von der Sandt (1863-…?]), pianista i compositor.
- Johannes van der Corput (1890-1975), matemàtic.
Referències
modifica- ↑ «Veel meer gewonden in mei 1940» (en neerlandès). NOS Nieuws, 10-12-2008. [Consulta: 15 octubre 2011].[Enllaç no actiu]
- ↑ «The Hague’s tallest residential towers will be shorter than planned» (en anglès). Den Haag: NL Times, 25-04-2024. [Consulta: 29 abril 2024].
Vegeu també
modificaEnllaços externs
modifica
Precedit per: Avinyó (Valclusa) Bergen |
Capital Europea de la Cultura 2001 |
Succeït per: Bruges |