2001

Països Catalans

• 4 de març, Andorra: s'hi celebren eleccions parlamentàries que guanya, per majoria absoluta, la Unió Liberal, encapçalada per Marc Forné, que esdevindrà president del govern.
• 16 de març, Internet: S'inicia l'edició de la Viquipèdia en català.
• 20 de març, Països Catalans: La Fundació Wikimedia posa a disposició dels internautes la Viquipèdia en català.
• 23 de juliol, València: Constitució de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• 23 de novembre: Es constitueix l'Associació .CAT per tal de liderar la campanya del .cat per al domini d'Internet de llengua i cultura en català
• Tot l'any: Commemoració del 125è aniversari del naixement de Víctor Balaguer i Cirera

Resta del món

• 21 de gener, Dakar: L'alemanya Jutta Kleinschmidt es converteix en la primera dona que guanya el Ral·li Dakar.^[1]
• 10 de març, Europa: Es funda la Free Software Foundation Europe, una organització no governamental i sense ànim de lucre, que treballa en tots els aspectes relacionats amb el programari lliure, especialment el Projecte GNU, a Europa.
• 23 de març, Oceà Pacífic, prop de les illes Fiji: l'estació orbital russa MIR es destrueix en entrar a l'atmosfera.
• Març, Itàlia: es funda l'associació Els pobles més bonics d'Itàlia que promou els petits centres habitats italians qualificats amb un "gran interès històric i artístic" que decideixen d'associar-s'hi.
• 23 d'abril, Madrid: Joan Carles de Borbó declara: «Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro. A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano. Fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes.» cosa que encén els sentiments del catalanisme.^[2]
• 1 de juny, Israel: Atemptat contra el Delfinari de Tel-Aviv.
• 20 de juliol, Gènova, Itàlia: Mor Carlo Giuliani, activista antiglobalització, en un enfrontament amb la policia.
• 5 de setembre, EUA: es publica el primer número d'Alias que presenta el personatge de Jessica Jones, creada per Brian Michael Bendis i Michael Gaydos.
• 11 de setembre, Estats Units: Atemptats de l'11 de setembre de 2001 dos avions conduïts per segrestadors suïcides de l'organització Al-Qaida s'estavellen un contra cadascuna de les Torres Bessones de Nova York i en causen la destrucció total; hi moren gairebé 3.000 persones; un tercer avió s'estavella contra el Pentàgon i un altre cau a l'oest de Pennsilvània, abans d'arribar a l'objectiu. L'atemptat desencadenarà un enduriment en la política exterior dels EUA encarnada sota el lema "Guerra global contra el terrorisme" desenvolupada pels governs Bush i que conduiran a la Guerra de l'Afganistan i la invasió de l'Iraq de 2003.
• 23 d'octubre, Tony Fadell i Apple posen a la venda el primer iPod.^[3]
• 25 d'octubre, Seattle, estat de Washington, EUA: Microsoft inicia la comercialització del sistema operatiu Windows XP.
• 8 de novembre, Huelva, Andalusia: S'inaugura l'Estadi Nuevo Colombino, l'estadi de futbol del Recreativo de Huelva.
• 15 de desembre, Pisa, Itàlia: Es reobre el públic la Torre de Pisa, després d'una dècada d'obres per la reconstrucció i estabilització.
• L'Estat francès crea l'Observatoire National sur les Effets du Réchauffement Climatique
• El matem��tic català Eduardo Casas-Alvero enuncia la Conjectura de Casas-Alvero.
• Es fa pública la consecució de la seqüenciació del genoma humà en el Projecte Genoma Humà.

Categoria principal: Pel·lícules del 2001

Categoria principal: Discs del 2001

El 18 de maig, la UNESCO afegí el Misteri d'Elx a la categoria de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Enguany eixiren a la venda les consoles Game Boy Advance i GameCube, ambdós de Nintendo.

• Distribució del videojoc Ballistics.

Les persones nascudes el 2001 faran 23 anys el 2024.

Països Catalans

• 28 de març, l'Hospitalet de Llobregat: María Vicente García, atleta d'heptatló catalana.^[4]
• 12 d'agost, Montcada i Reixac, Vallès Occidentalː Claudia Pina, futbolista catalana que juga com a davantera a la Primera divisió.^[5]

Resta del món

• 21 de gener, Salmon Arm, Canadà: Natalie Wilkie, esquiadora de fons paralímpica canadenca.^[6]
• 10 de març, Hammond, Louisiana: Alyssa Carson, astronauta i conferenciant estatunidenca.
• 18 de desembre, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Billie Eilish, cantant i compositora nord-americana.^[7]

•  
    Victoria Díez
•  
    Ahed Tamimi

Entre les morts destacades de l'any hi ha els actors Anthony Quinn, Francisco Rabal i Jack Lemmon, els cantants Gilbert Bécaud i Renato Carosone, el fotògraf Alberto Korda, el guitarrista Chet Atkins, l'historiador de l'art Ernst Gombrich, la il·lustradora Tove Jansson, el periodista Ramon Barnils i els músics George Harrison, John Lee Hooker i Joey Ramone. També tingué lloc l'assassinat d'Helena Jubany.

Països Catalans

• 5 de gener,
  • Barcelona: Anna Maria de Saavedra i Macià, poetessa catalana (n. 1905).^[8]
  • El Vendrellː Josep Cañas i Cañas, escultor i dibuixant (n. 1905).^[9]
• 15 de febrer, Barcelona: Anna Ricci, mezzosoprano dedicada al cant, la recuperació de la lírica antiga i l'ensenyament (n.1930).^[10]
• 7 de març, Barcelona: Salvador Mel·lo i Nicola, ballarí i coreògraf de dansa catalana (n. 1930).^[11]
• 11 de març, Palma: Pere Quetglas, àlies Xam, promotor cultural, educador i artista mallorquí (85 anys).
• 14 de març, Reus, Baix Camp: Ramon Barnils, periodista català.^[12]
• 19 de març, Barcelonaː Trinidad Sánchez-Pacheco, historiadora de l'art i directora museística a Barcelona (n. 1931).^[13]
• 16 d'abril, València, País Valencià: Josep Maria Simó Nogués, empresari i financer valencià.
• 8 de juny, Barcelona: Griselda Pascual i Xufré, científica catalana vinculada a la investigació matemàtica i a la docència (n. 1926).^[14]
• 27 de juny, Bella Dorita, pseudònim de María Yáñez, vedet andalusa instal·lada a Barcelona, referent del Paral·lel barceloní (n. 1901).^[15]
• 30 de juliol, Calonge, Baix Empordà: Lluís Vilar i Subirana, historiador i activista cultural català.
• 1 d'agost, Barcelona: Maria del Carme Ponsati Capdevila, nedadora catalana (n. 1923).^[16]
• 19 d'agost, Alzira, Ribera Alta: Perfecto Garcia Chornet, pianista valencià (n. 1941).
• 19 de novembre, Londres, Raimunda Elías Marca, mestra, primera aviadora de vol sense motor, a l'estat espanyol (n. 1911).^[17]
• 2 de desembre, Sabadell: Helena Jubany, periodista i bibliotecària catalana (n. 1974).^[18]
• Olot: Joaquim Danés i Llongarriu, metge i escriptor.
• Tortosa: Manuela Delsors Mangrané, pintora catalana (n. 1918).^[19]

Categoria principal: Morts el 2001

Resta del món

• 5 de gener, Cambridge, Anglaterra: Elizabeth Anscombe, important filòsofa analítica, deixebla i curadora de l'obra de Wittgenstein.^[20]
• 6 de gener, San Pedro Sula: Jaume Alberdi i Cornet, actor i dramaturg.
• 15 de gener, Debrecenː Margit Nagy-Sándor, gimnasta artística hongaresa, medallista olímpica als Jocs de Berlín i de Londres (n. 1921).^[21]
• 4 de febrer, París, França: Iannis Xenakis, compositor francès d'origen grec (n. 1922).^[22]
• 7 de febrer,
  • Zollikon: Marianne Breslauer, fotògrafa i marxant alemanya.
  • Vermont: Anne Morrow Lindbergh, escriptora i aviadora nord-americana (n. 1906).^[23]
• 8 de març, Londres, Regne Unit: Ninette de Valois, ballarina i coreògrafa irlandesa (n. 1898).^[24]
• 21 de març, L'Havana, Cuba: Dora Alonso, escriptora i periodista cubana (n. 1910).^[25]
• 22 de març, Los Angeles, Califòrnia, EUA: William Hanna, destacat dibuixant, director i productor de cinema animat nord-americà. Cofundador, juntament amb Joseph Barbera, dels estudis Hanna-Barbera^[26] (n. 1910).
• 9 d'abril, Ginebra, Suïssa: Graziella Sciutti, soprano italiana (n. 1927).^[27]
• 15 d'abril, Nova York, EUA: Joey Ramone, membre fundador del grup The Ramones i pioner del punk rock (n. 1951).^[28]
• 11 de maig, Santa Barbara, Califòrnia: Douglas Adams, escriptor anglès (49 anys).^[29]
• 11 de juny, Michoacán: Amalia Mendoza, cantant mexicana de ranxera i mariachi (n. 1923).^[30]
• 17 de juny, Palm Desert, Califòrnia (EUA): Donald James Cram, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1987 (n. 1919).^[31]
• 21 de juny, Los Altos, Califòrnia (EUA): John Lee Hooker, cantant i guitarrista nord-americà.^[32]
• 27 de juny, Hèlsinkiː Tove Jansson, escriptora, pintora i il·lustradora finesa d'idioma suec.^[33]
• 29 de juny, Londresː Rosemary Biggs, botànica i hematòloga anglesa, que estudià l'hemofília (n. 1912).^[34]
• 1 de juliol,
  • Goxwillerː Hélène de Beauvoir, pintora francesa (n. 1910).^[35]
  • Moscou (Rússia): Nikolai Bàssov, físic rus, Premi Nobel de Física de l'any 1964 (n. 1922).^[36]
• 3 de juliol, Northamptonː Delia Derbyshire, compositora de música concreta, pionera en l'àmbit de la música electrònica (n. 1937).^[37]
• 17 de juliol, Idahoː Katharine Graham, editora periodística nord-americana, propietària i editora de The Washington Post (n. 1917).^[38]
• 20 de juliol, Múnicː Eva Busch, cantant popular i de cabaret alemanya (n. 1909).^[39]
• 23 de juliol, Jackson (Mississipi) (EUA): Eudora Welty, escriptora nord-americana guanyadora del Premi Pulitzer de 1973 (n. 1909).^[40]
• 3 d'agost, Antíbol, Françaː Jeanne Loriod, música francesa, virtuosa de l'instrument electrònic de les ones Martenot (n. 1928).^[41]
• 13 d'agost, Madrid: Manuel Alvar López, filòleg, dialectòleg i catedràtic castellonenc (78 anys).
• 16 d'agost, Thirunvananthapuram, Kerala, Índiaː Anna Mani, física i meteoròloga índia (n. 1918).^[42]
• 17 d'agost, Monacia-d'Aullène, Còrsega: François Santoni, polític cors, militant d'A Cuncolta Naziunalista.
• 3 de setembre, Massachusettsː Pauline Kael, influent crítica de cinema estatunidenca.^[43]
• 12 de setembre, Madrid: Carmen Rico Godoy, escriptora, periodista i activa feminista espanyola (n. 1939).^[44]
• 13 de setembre, Santa Monica, Califòrniaː Dorothy McGuire, actriu estatunidenca del Hollywood dels anys 40 i 50 (n. 1916).^[45]
• 2 d'octubre, Baviera, Alemanya: Franz Biebl, compositor alemany.
• 28 d'octubre, Bampton, Oxfordshire: Elizabeth Jennings, bibliotecària, escriptora i poetessa anglesa (n. 1926).^[46]
• 29 de novembre, Los Angeles, EUA: George Harrison, músic anglès, guitarrista de The Beatles.
• 17 de desembre, Stuttgartː Martha Mödl, soprano i mezzosoprano alemanya (n. 1912).^[47]
• Belgrad: Neda Božinović, antimilitarista.
• 27 de desembre, Santa Cruz (Califòrnia)ː Helen Rodríguez Trías, pediatra estatunidenca i activista pels drets de les dones.^[48]

•  
    Aaliyah