Carlos Patiño

compositor espanyol

Carlos Patiño (Conca, Castella, 1600 - Madrid, 5 de setembre de 1675) fou un compositor espanyol.

Plantilla:Infotaula personaCarlos Patiño
Imatge
Capella Reial on Carlos Patiño restava emprat
Biografia
Naixementc. 9 octubre 1600 Modifica el valor a Wikidata
Santa María del Campo Rus (província de Conca) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 setembre 1675 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Madrid
NacionalitatEspanya
FormacióSanta Metropolitana i Patriarcal Església Catedral de Santa Maria de la Seu de Sevilla Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
EstilBarroc
ProfessorsAlonso Lobo i Diego de Grados (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: e86d5faa-69e2-48c2-9a89-b3b3aa933372 Discogs: 3563044 Modifica el valor a Wikidata

L'il·lustre escriptor gallec Julián Vesteiro afirma que Patiño era nascut a Galícia, el cognom porta a creu-rel oriünd de Galícia, s'hi bé també es troba a Castella. Patiño ja pertanyia a la Capella Reial el 1633 i era capellan de banco, tenint al seu càrrec l'ensenyança i magisteri dels cantorcicos. Quan el 1633 el capità mestre, Mateo Romero, fou jubilat en el magisteri de la Capella Reial, Patiño el suplí en la direcció de la dita capella, i mort ja Romero el 1647, Patiño apareix encara desenvolupant ambdós càrrecs.

Segons Hilarión Eslava, Patiño aconseguí el 1660 el magisteri de la capella del Reial Convent de l'Encarnació, i ja mort el 1683, li succeí el mestre Juan Pérez Roldán. Fins a la confirmació d'aquestes dades, aquestes s'han de posar en quarantena. En el tom XII dels manuscrits referents a la Reial Capella que es conserven en la Biblioteca Municipal de Madrid, s'hi llegeix que a Patiño li succeí l'1 de febrer de 1680 en Cristóbal Galán, més si aquell desenvolupà el magisteri tot el temps transcorregut des de 1647 fins al 1680, o es jubilà abans, o va tenir a la vegada els magisteris de Palau i de l'Encarnació, són fets que s'ignoren.

Patiñó ocupa entre els compositor espanyols un lloc distingit en la història. És indubtablement dels millors: massís i sòlid en la seva ciència, i artista de legítim sarment. Cultivà el gènere religiós i el líric teatral; en tots dos va compondre molt. El seu estil i forma era corejada a 12 i 8 veus amb instruments o sense ells; en els tons humans i quatres de comèdia si revela, a part d'un domini i llibertat admirables, un geni expressiu i dramàtic de gran força.

De Patiño es conserven les obres següents:

  • Missa a 12 <<Et exultavit spiritus meus>> (Arxiu d'El Escorial)
  • Missa de Batalla a 12. Dos cors (Arxiu d'El Escorial)
  • Missa a 12 i Motetes <<Videntes stellam>> (Arxiu de Salamanca)
  • Missa a 8 veus en dos cors sobre el tema del Motet <<In devotionem>>, publicada en la Lyra Sacro-hispana, d'Eslava
  • Missa a 8 (Arxiu d'El Escorial)
  • Dixit Dominus a 8 (Arxiu d'El Escorial)
  • Beatus vir a 12 (Arxiu d'El Escorial)
  • Laudate Dominum a 12 (Arxiu d'El Escorial)
  • Laetatus sum a 12 (Arxiu d'El Escorial)
  • Lauda Jerusalem a 12 (Arxiu d'El Escorial)
  • Lauda Jerusalem a 8 (Arxiu d'El Escorial)
  • Visperas comunes a 8 (Arxiu d'El Escorial)
  • Dos Magnificat a 12 (Arxiu d'El Escorial)
  • Magnificat a 8 amb ministrils i saca-bucs obligats (Arxiu d'El Escorial)
  • Magnificat a 8 (Arxiu de Salamanca)
  • Cum invocarem a 12 (Arxiu d'El Escorial)
  • Ave Maris stella a 8 (Arxiu d'El Escorial)
  • Taedet animam a 12 (Arxiu d'El Escorial)
  • Responsori <<Libera me Domine>> a 8 (Arxiu d'El Escorial)
  • LLetania de Nostra Senyora sobre la del Santíssim a 7 (Arxiu d'El Escorial)
  • Dos lletanies a 8 (Arxiu d'El Escorial)
  • Salve Regina a 12 (Arxiu d'El Escorial)
  • Maria Mater Dei i Motets a 8 (Arxiu d'El Escorial)
  • O admirable Sacramento, a duo (Arxiu d'El Escorial)
  • Quatro de Nostra Senyora (Arxiu d'El Escorial)
  • Responsió 8 de Nadal (Arxiu d'El Escorial)
  • Tons humans i quatres de comèdia (varis), alguns publicats per Felip Pedrell en els volums III i IV del Teatro lirico español (la Corunya, Canuto Berea, 1897-1898).

Bibliografia

modifica