Juan Pérez Roldán

compositor espanyol

Juan Pérez Roldán, més conegut com el Maestro Roldan, (1604 - 1672) fou un compositor espanyol de música religiosa del que es diu que desenvolupava el magisteri de la Capella Reial Convent de l'Encarnació de Madrid a principis del segle xviii. La copia de les seves obres manuscrites que es conserven en l'arxiu musical del Escorial pertany al final del segle XVII; i en efecte, Saldoni, que testificava el primer, al parlar de Pérez Roldán, del qui fa una altra persona, afirma que era mestre de l'Encarnació de Madrid el 1687. Entre un i altre segle visqué Pérez Roldán. Fou un fecund compositor que assolí renom en la comarca propera a Madrid com ho testifiquen els arxius del Escorial i Segòvia.

Plantilla:Infotaula personaJuan Pérez Roldán
Biografia
Naixement26 desembre 1604 Modifica el valor a Wikidata
Calahorra (La Rioja) Modifica el valor a Wikidata
MortDesprés de 1672 Modifica el valor a Wikidata
Saragossa (Espanya), presumiblement Modifica el valor a Wikidata
Mestre de capella
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióCatedral de Calahorra Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, mestre de capella Modifica el valor a Wikidata
GènereSarsuela Modifica el valor a Wikidata

Cultivà el gènere corejat, propi de la seva època. Llista de les obres que es conserven a El Escorial:

  • Missa, a 8 veus;
  • Missa, a 12;
  • Dixit Dominus, a 8;
  • Lauda Jerusalem, a 5 (1723);
  • Magnificat a 12 de 1r to, 4 tiples;
  • Cum invocarem, a 12;
  • Qui habitat, a 12;
  • Miserere, a 8;
  • Feria quinta in coena Dni. Lamentació, 1.ª a 10;
  • Motete a la Pasión de N. S. J. C., Regem cui omnia vivunt, a 8;
  • Parce mihi, a 8;
  • Libera me, a 8, 3 tiples;
  • Corpus Cjristi, a 4;

i Al Santisimo Sacramento.

Saldoni assegura que el 1868 es conservava a Segòvia un llibre amb misses de rèquiem d'aquest mestre, que potser formava amb algunes de les peces últimament assenyalades un Ofici de difunts complet. Pérez Roldán posseeix l'estil i gènere peculiars de l'època, demostrant una rara intel·ligència i una inspiració austera i sòbria que recorda als grans polifonistes del segle xvi. L'acceptació que tingueren, prova el seu mèrit i que era tingut per un dels més sòlits compositors de la seva època.

Bibliografia

modifica