1898

Països Catalans

• 25 de febrer: Apareix Catalònia, revista il·lustrada quinzenal, de caràcter artístic i literari.^[1]
• 20 de novembre: Primera assemblea del cooperativisme català a la seu de la cooperativa La Bienechora a Badalona, presidida per Narcís Duran Juera, amb la participació de 36 delegacions.

Resta del món

• 15 de febrer - badia de l'Havana (Cuba): s'esdevé una explosió al creuer estatunidenc Maine que serà el pretext perquè els Estats Units declarin la guerra a Espanya (Guerra de Cuba).
• Barcelona: Emilio de la Cuadra inaugura al passeig Sant Joan la primera fàbrica d'automòbils d'Espanya.

Països Catalans

• 1 de gener
  • València: Felip Melià Bernabeu, comediògraf dels anys 1930.
  • La Corunya: María Luz Morales, periodista i escriptora, referència clau del periodisme del segle xx (m. 1980).
• 18 de gener - Illa, Rossellóː Simona Gay, poeta i pintora rossellonesa (m. 1969).^[2]
• 22 de gener - Sant Pere de Terrassa: Ferran Canyameres i Casamada, escriptor català.
• 12 de març - València: Amparo Iturbi Báguena, pianista valenciana (m. 1969).

^[3]

• 4 de maig - Barcelona: Just Cabot i Ribot, escriptor i periodista català (m. 1961).^[4]
• 17 de juny - İzmir, Turquia: Latife Hanım, política turca (m. 1975).
• 15 de juliol - Barcelona: Frederic Escofet i Alsina militar català al servei de la Generalitat de Catalunya abans i durant la Guerra civil espanyola (m. 1987).
• 21 de juliol - Barcelona: Josep Sunyol i Garriga, polític català i president del Barça, que morirà afusellat per les tropes franquistes (m. 1936).
• 28 d'octubre - Sabadell: Josep Moix i Regàs, secretari general del PSUC, alcalde de Sabadell, director general de Treball i ministre de Treball al govern espanyol.
• 27 de novembre - Barcelona: Marià Manent i Cisa, poeta, prosista, crític literari, memorialista, traductor i activista cultural català (m. 1988).
• 23 de desembre - el Cabanyal, València: Rafael Rivelles Guillem, actor valencià (m. 1971).
• Barcelona: Anna Aguilera i Gassol, pintora catalana.^[5]

Resta del món

• 1 de gener, La Corunya: María Luz Morales, periodista i escriptora, referència clau del periodisme del segle xx (m. 1980).^[6]
• 3 de febrer, Memphisː Lil Hardin, pianista, compositora, arreglista, directora i cantant de jazz americana (m. 1971).^[7]
• 6 de febrer, Madridː Magda Donato, periodista, dramaturga, narradora i actriu espanyola, exiliada a Mèxic (m. 1966).^[8]
• 10 de febrer - Augsburg (Alemanya): Bertolt Brecht, escriptor alemany (m. 1956).
• 23 de febrer - Knutsford, Anglaterraː Lucy Morton, nedadora anglesa, medallista olímpica als Jocs de Paris de 1924 (m. 1980).^[9]
• 3 de març - Buenos Airesː Encarnación López Julves, La Argentinita, ballarina, bailaora i cantant (m. 1945).^{[cal citació]}
• 5 de març - Huai'an (Xina):  Zhou Enlai (xinès simplificat: 周恩来; xinès tradicional: 周恩來; pinyin: Zhōu Ēnlái), polític, revolucionari, escriptor i dirigent xinès (m. 1976).^[10]
• 11 de març - Dayton, Ohioː Dorothy Gish, actriu, una de les grans estrelles del cinema mut (m. 1968).^[11]
• 26 de març, Madrid: María Bernaldo de Quirós, primera dona pilot a Espanya.^[12]
• 12 d'abril - Draguignan: Lily Pons, soprano de coloratura francesa, nacionalitzada estatunidenca (m. 1976).^[13]
• 24 d'abril - Uztarroze, Navarraː Fidela Bernat Aracués, última parlant nadiua del dialecte del basc anomenat roncalès (m. 1991).^[14]
• 26 d'abril
  • Viena - Imperi Austrohongarès: Ludwig Wittgenstein, filòsof (m. 1951).^[15]
  • Sevilla: Vicente Aleixandre, poeta espanyol, membre de la Generació del 27, i Premi Nobel de Literatura l'any 1977 (m. 1984).^[16]
• 15 de maig - Courbevoi: Arletty, pseudònim de Léonie Bathiat, actriu de teatre i cinema, model i cantant francesa (m. 1992).^[17]
• 16 de maig -
  • París (França): Jean Fautrier, pintor i escultor francès, representant del taquisme, tendència dins de l'Art informel (m. 1964).^[18]
  • Varsòviaː Tamara de Lempicka, pintora polonesa (m. 1980).^[19]
• 19 de maig - State College, Pennsilvàniaː Mary Louisa Willard, científica forense reconeguda internacionalment (m.1993).^[20]
• 22 de maig - Budapest: Lucy Doraine, actriu de cinema hongaresa del cinema mut (m. 1989).^[21]
• 24 de maig - Cambridgeː Helen B. Taussig, important cardiòloga estatunidenca, fundadora de la cardiologia pediàtrica (m. 1986).^[22]
• 3 de juny - Valladolidː Rosa Chacel Arimón, escriptora espanyola de la Generació del 27 (m. 1994).^[23]
• 5 de juny - Fuente Vaqueros, província de Granada, Andalusia: Federico García Lorca, escriptor de la Generació del 27.^[24]
• 8 de juny - Baltibboys, Comtat de Wicklow (Irlanda): Ninette de Valois, ballarina i coreògrafa irlandesa (m. 2001).^[25]
• 11 de juny - Sant Sebastià: Felisa Martín Bravo, primera doctora en Física i primera dona a ingressar al Cuerpo Superior de Meteorologia d'Espanya (m. 1979).^[26]
• 17 de juny - Ljouwert, Països Baixos: Maurits Cornelis Escher, artista neerlandès.^[27]
• 23 de juny - Rudston, Anglaterraː Winifred Holtby, periodista i novel·lista anglesa (m. 1935).^[28]
• 29 de juny - North Attleborough (Massachusetts)ː Cynthia Westcott, patòloga, autora i experta en roses (m. 1983).^[29]
• 4 de juliol - Londres: Gertrude Lawrence, actriu, cantant i ballarina anglesa (m. 1952).^[30]
• 6 de juliol - Leipzig, Alemanya: Hanns Eisler, compositor alemany (m. 1962.)^[31]
• 9 de juliol - Palènciaː Regina Lago García, pedagoga, psicòloga i científica espanyola exiliada a Mèxic (m. 1966).^[32]
• 17 de juliol - Springfield, Ohio: Berenice Abbott, fotògrafa estatunidenca (m. 1991).^[33]
• 27 de juliol - Madrid: Concha Méndez, escriptoraespanyola de la Generació del 27 (m.1986).^[34]
• 29 de juliol - Rymanów (Polònia): Isidor Isaac Rabi, físic i professor universitari estatunidenc d'origen austríac, Premi Nobel de Física de l'any 1944 (m. 1988).^[35]
• 30 de juliol -
  • Castleford, Yorkshire (Anglaterra): Henry Moore, artista i escultor britànic (m. 1986).^[18]
  • Viena: Friedl Dicker-Brandeis, artista i educadora austríaca jueva (m. 1944).^[36]
• 11 d'agost - Salóː Giuseppina Cobelli, soprano italiana (m. 1948).^[37]
• 14 d'agost - Pelvoux: Élise Freinet, artista, pedagoga, reformadora francesa (m. 1983).^[38]
• 22 d'agost - Filadèlfia (Pennsilvània, EUA): Alexander Calder, escultor, pintor i dibuixant estatunidenc, especialment conegut per ser el creador dels mobiles, un tipus d'escultures cinètiques (m. 1976).^[18]
• 24 d'agost - Longlier, Neufchâteau, Bèlgica: Albert Claude, biòleg belga, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1974 (m. 1983).^[39]
• 26 d'agost, Nova York: Peggy Guggenheim, mecenes nord-americana (m. 1979).^[40]
• 3 d'octubre - Los Angeles, Califòrnia (Estats Units): Leo McCarey director de cinema i guionista estatunidenc (m. 1969).^[41]
• 4 d'octubre - Comtat d'Osijek-Baranja: Otti Berger, artista tèxtil de la Bauhaus, víctima de l'Holocaust (m. 1944).^[42]
• 20 d'octubre - Gotha: Hilde Mangold, embrióloga alemanya que demostrà el concepte d'inducció embrionària.^[43]
• 23 de novembre - Springfield (Massachusetts): Rachel Fuller Brown, química estatunidenca codescobridora de la nistatina.
• 26 de novembre - Helsa, Hessen (Alemanya): Karl Ziegler, químic alemany, Premi Nobel de Química de 1963 (m. 1973).
• 29 de novembre - Belfast, Irlanda del Nord: Clive Staples Lewis, escriptor irlandès.
• 3 de desembre - Berlín: Dörte Helm, artista alemanya, membre de la Bauhaus (m. 1941).^[44]
• 4 de desembre - Sant Sebastià: Xavier Zubiri, filòsof basc (m. 1983).
• 6 de desembre - Gagnef, Dalarna (Suècia): Gunnar Myrdal, polític i economista suec, Premi Nobel d'Economia de l'any 1974 (m. 1987).
• 5 de desembre -Tennessee (EUA): Grace Moore, soprano i actriu de cinema estatunidenca (m. 1947).^[45]
• 20 de desembre - Louisville, Kentucky: Irene Dunne, actriu de cinema estatunidenca (m. 1990).^[46]

Països Catalans

• 30 de maig - Barcelona: Heribert Mariezcurrena i Corrons, gravador i fotògraf català (n. 1847).^[47]
• 30 de juliol - Barcelonaː Teresa Toda i Juncosa, fundadora de les Germanes Carmelites Tereses de Sant Josep (n. 1826).^[48]
• 28 d'octubre - Palma, Mallorca: Victòria Peña i Nicolau, poeta (n. 1827).^[49]
• 24 de desembre - París: Elena Sanz Martínez d'Arrizala, mezzosoprano valenciana, amant del rei Alfons XII.^[50]

Resta del món

• 12 de gener, Gènova (Itàlia)ː Mary Cowden Clarke, escriptora anglesa, autora de la Concordance to Shakespeare (n. 1809).^[51]
• 14 de gener, Guildford (Surrey), Anglaterra: Lewis Carroll, sacerdot anglicà, matemàtic, fotògraf i escriptor britànic (65 anys).
• 13 de març, Sacramento, Califòrnia (Estats Units): Henry Hathaway, productor i director de cinema estatunidenc (m. 1985).^[52]
• 15 de març, Londres (Anglaterra): Henry Bessemer, enginyer i inventor anglès, fonedor de tipus d'impremta, pioner de la siderúrgia moderna i inventor del procés de refinat d'acer que porta el seu nom (el procés Bessemer) (n. 1813).^[53]
• 18 d'abril, París (França): Gustave Moreau, pintor francès (n. 1826).^[54]
• 19 de maig, Hawarden, Gal·les: William Ewart Gladstone, polític gal·lès, Primer Ministre del Regne Unit (n. 1809).^[55]
• 10 de juny, Trieste, Àustria: Tuone Udaina, últim parlant de dàlmata.
• 17 de juny, Londres (Anglaterra): Edward Coley Burne-Jones, pintor anglès (n.1833).^[56]
• 7 de juliol, Buenos Airesː Irene Bernasconi, biòloga marina argentina coneguda pel seu treball a l'Antàrtida (n. 1896).^[57]
• 10 d'agost, Nova York: Ellen Curtis Demorest, empresària nord-americana, inventora dels patrons de confecció de paper.^[58]
• 9 de setembre, Vulaines-sur-Seine, França: Stéphane Mallarmé, poeta francès (56 anys).
• 10 de setembre, Ginebra, Suïssa: Sissi, emperadriu austrohongaresa, assassinada per l'anarquista italià Lucchesi (n. 1837).
• 16 de setembre, Neuilly-sur-Seine, França: Ramón Emeterio Betances Alacán, nacionalista de porto-riqueny.
• 19 de setembre, París: Louis-César Desormes, compositor francès del Romanticisme.
• 28 de setembre, Pequín (Xina): Tan Sitong, filòsof i polític xinès (n.1865).^[59]
• Oberbränd, Eisenbach: Johann Baptist Beha, rellotger