Aiacor
Aiacor és una localitat del País Valencià, pedania del municipi de Canals, a la comarca de la Costera. Tenia 1.642 habitants l'any 2009.
| |||||
| Tipus | pedania i antic municipi d'Espanya  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | Província de València | ||||
| Comarca | la Costera | ||||
| Municipi | Canals | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 727 (2018) (816,85 hab./km²) | ||||
| Gentilici | aiacorí, aiacorina | ||||
| Idioma oficial | Valencià (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 0,89 km² | ||||
| Altitud | 199 m | ||||
| Partit judicial | Xàtiva | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde pedani | Juan Carlos Ibáñez (2015–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46659 | ||||
| Codi INE | 46502 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46502 | ||||
Situat a l'esquerra del riu Cànyoles, en una plana regada per les séquies de la Llosa i de Ranes, al nord del nucli principal de Canals (a escassos 500 metres), i a l'est de l'Alcúdia de Crespins.
Geografia
La població se situa a l'esquerra del riu Cànyoles, sobre una plana regada per les séquies de la Llosa i de Ranes que són drenades a partir de l'aigua del riu dels Sants.
Localitats limítrofes
La pedania d'Aiacor limita amb les següents localitats:
Canals (i el seu annex la Torre dels Flares), l'Alcúdia de Crespins, Cerdà, la Granja de la Costera, Xàtiva (i el seu annex Annauir), Llanera de Ranes, Torrella i Vallés, totes elles a la comarca de la Costera.
Climatologia
El clima a Aiacor és mediterrani, encara que per la seua situació relativament allunyada de la costa i entre valls, en un vessant de solana (cap al sud-est), els estius són més calorosos que en altres zones del País Valencià, registrant freqüentment les màximes de tota la regió a l'estiu.
Etimologia
El nom de la població és anterior a la conquesta cristiana. Joan Coromines —que, com Agustí Ventura, defensava que era un topònim àrab—[1] va proposar com a origen l'àrab Al-Yaquẓ, 'l'eixerit, el vigilant, el circumspecte', possible malnom «d'un moro que creà o posseí aquesta alqueria».[2] Carme Barceló, en canvi, opinava que «no és un nom d'etimologia àrab i evidentment és anterior al domini islàmic».[3]
Històricament també ha aparegut com a Yocor, Ayocor, Ayoquor o Ycor (segons Coromines, possible errada per Yacor o Yocor). També existeix la forma popular Aecor, conservada entre la gent gran.[1][2]
Història
Antiga alqueria musulmana, tenia el 1609, any de l'expulsió dels moriscos, 63 llars de cristians nous. Fins a 1879 va constituir un municipi, al qual s'havia agregat el de la Torre dels Flares) anys abans.
Demografia
Aiacor té 1642 habitants (INE 2009).
| Evolució demogràfica d'Aiacor[4] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1842 | 1857 | 1860 | 1877 | 1887 | 1897 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2001 | 2006 | 2009 | |
| 340 | 475 | 479 | 693 | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 705 | 740 | 1642 | |
Monuments
.jpg){kind=link}
- Església Parroquial de Sant Jaume Apòstol: Construïda al segle xvi (fins llavors pertanyia a la col·legiata de Xàtiva), va tenir annexa l'església de Cerdà fins a principis del segle xx. L'actual església es va construir el 1760.
- Ermita del Santíssim Crist del Mont Calvari.
Cultura
Festes
Festa al patró del poble:
- Sant Jaume Apòstol, setmana del 25 de juliol.
Festes al Santíssim Crist del Mont Calvari:
- Primera setmana de festes, última setmana de setembre.
- Baixada del Crist, diumenge al matí.
- Segona setmana de festes.
- Dia de Sant Antoni de Pàdua, dissabte.
- Pujada del Crist, diumenge a la vesprada/nit.
Festa a la patrona del poble:
- Mare de Déu del Pilar, 12 d'octubre.
Fira d'artesania
- Una setmana després de la festa de la Verge del Pilar.
Personatges destacats
- Ricardo Tormo: pilot de motociclisme
Referències
- ↑ 1,0 1,1
- ↑ 2,0 2,1 Coromines, Joan. «Aiacor». A: Onomasticon Cataloniae. vol. 30. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997. ISBN 84-7256-331-6.
- ↑ Barceló Torres, Carme. Toponímia arábica del País Valencià. Alqueries i castells. València: Universitat de València. Institut de Filologia Valenciana, 1983, p. 69. ISBN 84-500-9149-7 [Consulta: 22 maig 2021].
- ↑ Font: Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Arxivat 2009-03-11 a Wayback Machine. Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996. Arxivat 2010-04-18 a Wayback Machine.
En el Cens de 1877 s'inclou el municipi 46519 (la Torre de Cerdà).
En el Cens de 1887 el municipi desapareix perquè s'integra en el municipi 46081 (Canals)
Enllaços externs
- Web d'Aiacor Arxivat 2016-08-07 a Wayback Machine.