1981

Països Catalans

• 15 de gener, Andorra: amb la creació del govern andorrà, denominat Consell Executiu, s'inicia la separació de poders al país i el procés de reformes que culminarà amb l'elaboració de la primera Constitució d'Andorra, votada pel poble en referèndum el 14 de març de 1993.
• 25 de gener, Un grup d'intel·lectuals signa el Manifest dels 2.300 en contra de la política lingüística i la discriminació del castellà feta per la Generalitat de Catalunya.
• 23 de febrer, Espanya: S'hi esdevé l'intent de cop d'estat del 23 de febrer conegut com el 23-F: a Madrid un grup de guàrdies civils encapçalats pel tinent coronel Tejero, segresten el govern espanyol i els parlamentaris al Congrés dels Diputats durant el ple i a València els carros de combat dirigits pel general Milans del Bosch l'exèrcit surten pels carrers de la ciutat.
• 1 de maig, Espanya: Primer afectat per la síndrome de l'oli tòxic a causa de la ingesta d'oli de colza d'ús industrial.
• 23 de maig, Barcelona: Es produeix l'assalt al Banco Central, al centre de la ciutat, que s'allarga més de trenta hores i que s'ha relacionat amb l'intent de cop d'estat succeït justament tres mesos abans.
• Primavera - estiu, Espanya: es produeix un gran frau alimentari relacionat amb la venda de l'oli de colza, que va afectar més de 20.000 persones causant la síndrome de l'oli tòxic.

Resta del món

• 12 d'abril, Estats Units: el Transbordador espacial Columbia, tripulat per dos homes, culmina amb èxit el seu primer vol espacial.^[1]
• 1 de març, Presó de Maze, Irlanda del Nord: Bobby Sands inicia la Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord per demanar el reconeixement de presoners de guerra als membres de l'IRA Provisional i l'INLA. Bobby Sands, mor al cap de 66 dies de vaga de fam. 10 presoners moriran a causa de la vaga de fam, que finalitzarà el 3 d'octubre del mateix any.
• 10 d'abril, Irlanda del Nord: Bobby Sands, pres de l'IRA Provisional en vaga de fam és elegit parlamentari de Westminster per Fermanagh i South Tyrone amb 30.492 vots, en contra del candidat del Partit Unionista de l'Ulster, Harry West, que en va obtenir 29.046.^[2]
• 13 de maig, Roma: Mehmet Alí Agca atempta contra la vida del papa Joan Pau II a la plaça de Sant Pere.
• 5 de juny, Los Angeles, Califòrnia, EUA: s'hi publica un informe mèdic sobre cinc homes homosexuals que presentaven una pneumònia d'etiologia desconeguda. Estudis posteriors conclouran que es tracta d'una malaltia fins aleshores desconeguda: la sida.
• 14 de juliol, EUA: es publica el nº10 de The Avengers Annual de Marvel Comics on es produeix la primera aparició de Rogue, futura membre dels X-Men.
• 16 de juliol, Malàisia: Mahathir bin Mohamad va jurar com a quart primer ministre.
• 21 de setembre, Belmoban,(Belize) la colònia britànica, coneguda com a Honduras britànica va assolir la independència.^[3]
• 3 d'octubre, Presó de Maze, Irlanda del Nord: Finalitza la Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord, que va iniciar Bobby Sands l'1 de març, i en la que moriren 10 presoners de l'IRA Provisional i l'INLA.^[4]
• 1 de novembre, Antigua i Barbuda: aquestes illes s'independitzen del Regne Unit.
• Desembre, Libreville, Gabon: es crea Comunitat Econòmica dels Estats d'Àfrica Central, que agrupa els interessos econòmics de diversos països de l'Àfrica central.
• S. Anderson i el seu equip descobreixen l'estructura genètica de l'ADN mitocondrial humà.^[5]
• Lynn Margulis publicà la seva hipòtesi sobre la teoria endosimbiòtica, que explica l'origen de la cèl·lula eucariota.^[6]

Categoria principal: Pel·lícules del 1981

El 4 de març s'estrenà l'anime Hyaku Jūō Goraion.

Enguany es fundà el grup alguerés de música folk Càlic, del qual formava part Claudio Gabriel Sanna.

Les persones nascudes el 1981 faran 43 anys durant el 2024.

Països Catalans

• 14 de gener, l'Eliana, València: Concha Montaner, atleta valenciana de salt de longitud.^[7]
• 16 de gener, Andorra la Vella: Marta Roure i Besolí, cantant andorrana que va portar per primer cop el català al Festival d'Eurovisió l'any 2004.^[8]
• 18 de gener, Xest: Talía Roselló Saus, política valenciana, diputada al Congrés dels Diputats en la X Legislatura.^[9]
• 22 de febrer, València: Gala Pin Ferrando, política i activista veïnal, llicenciada en filosofia, ha estat regidora a l'Ajuntament de Barcelona.^[10]
• 11 de març, Cassà de la Selva: Laia Cañigueral i Olivé, sociòloga i política catalana.^[11]
• 15 de març, Palma, Mallorca: Briggite Yagüe, lluitadora de taekwondo mallorquina.^[12]
• 8 d'abril, Sant Feliu de Llobregatː Lídia Muñoz Cáceres, politòloga i política catalana que fou regidora i alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat.^[13]
• 24 de juliol, Terrassaː Marta Prat i Calmet, jugadora d'hoquei sobre herba que participà en els Jocs olímpics d'Atenes 2004.^[14]
• 27 de juliol, Calviàː Mariona Ares Martínez-Fortún, política mallorquina, treballadora a l'hosteleria, ha estat diputada al Congrés.^[15]
• 30 de juliol, Barcelona: Meritxell Falgueras i Febrer, periodista i sumiller catalana.^[16]
• 7 d'agost, Tarragona, Tarragonès: Lorena Roldán, política catalana.
• 27 d'agost, Igualadaː Xènia Tostado Caballero, actriu catalana.^[17]
• 30 de setembre, Sabadellː Marta Farrés, llicenciada en C. Polítiques i de l'Administració, alcaldessa de Sabadell des del 2019.^[18]
• 18 de desembre, Barcelonaː Noelia Cobo García, artista catalana especialitzada en escultura.^[19]
• 19 de desembre, Barcelona, Elisenda Carod, periodista i comunicadora catalana.
• 23 de desembre, Súria, Bages: Elisabeth Rodergas i Cols, coneguda artísticament com a Beth, cantant i actriu catalana.^[20]

•  
    Genovés II
•  
    Paris Hilton
•  
    Britney Spears

Resta del món

• 10 de gener, Tbilisi, Geòrgia: Tamta Goduadze, cantant de pop grec.^[21]
• 11 de gener, Birmingham, Anglaterra: Jamelia Niela Davis, coneguda com a Jamelia, cantant de R&B anglesa d'origen jamaicà.^[22]
• 25 de gener, Manhattan, Nova York (EUA): Alicia Keys, cantant i compositora de R&B estatunidenca.^[23]
• 1 de febrer, Palència: Pablo Casado, polític espanyol.
• 17 de febrer: Manhattan, Nova York, EUA: Paris Hilton, actriu, cantant i model estatunidenca.
• 19 de febrer,
  • Searcy, Arkansas: Beth Ditto, cantant estatunidenca coneguda pel seu treball a la banda The Gossip.^[24]
  • Brasil: Leandra Medeiros Cerezo, –Lea T–, model transgènere nascuda al Brasil i criada a Itàlia.^[25]
• 3 de març, València: María José Català Verdet, llicenciada en dret i política valenciana.^[26]
• 10 de març:
  • Nkon, Yaoundé, Camerun: Samuel Eto'o, futbolista camerunès amb nacionalitat espanyola.
  • Karditsa, Grècia: Efthimis Kulukheris, futbolista grec.
• 18 de març, París: Mona Achache, realitzadora, guionista i actriu francesa.^[27]
• 5 d'abril, Washington D.C.ː Marissa Nadler, cantant i compositora americana.^[28]
• 12 d'abril, Madridː Leticia Tarruell, científica de l'ICFO, especialitzada en física quàntica.^[29]
• 27 d'abril, Taipei, Taiwanː Audrey Tang, programadora de programari lliure taiwanesa, nomenada ministra sense cartera.^[30]
• 13 de maig, Amurrioː Eli Pinedo, jugadora d'handbol basca, guanyadora d'una medalla olímpica.^[31]
• 22 de maig, Damasc: Bassel Khartabil, desenvolupador de programari de codi obert i activista sirià palestí.
• 18 d'abril, Villa María, Córdoba, Argentina: Sol Gabetta, violoncel·lista argentina.^[32]
• 9 de juny, Opole, Voivodat d'Opole: Jacek Morajko, ciclista.
  • Jerusalem, Israel: Natalie Hershlag, coneguda com a Natalie Portman, actriu estatunidenca.
  • Londresː Anoushka Shankar, sitarista i composidora índia.^[33]
• 14 de juny, Samara (Unió Soviètica): Vladímir Ossetxkin, empresari i un activista dels drets humans.^[34]
• 20 de juny, Almere: Angerfist, dj.
• 26 de juny, Buenos Aires, Argentina: Franco Cristaldo, futbolista que juga en la posició de centrecampista a Boca Juniors.
• 3 de juliol, Jerez de la Frontera: Inés Arrimadas, política espanyola.
• 19 de juliol, Košice, Txecoslovàquia: Juliana Sokolová, filòsofa i escriptora eslovaca.
• 3 d'agost, Dallas, Texas: Travis Willingham, actor de doblatge estatunidenc.
• 6 d'agost, Bucarest, Romania: Linda Maria Baros poetessa, traductora i crítica en llengua francesa i romanesa.^[35]
• 8 d'agost, Basilea, Suïssa: Roger Federer, tennista suís que guanyà diversos títols del Grand Slam.
• 22 d'agost, Fort Collins, Estats Units: Ross Marquand, Actor nord-americà.
• 23 d'agost, Nova Yorkː Karina Canellakis, directora d'orquestra i violinista estatunidenca.^[36]
• 18 de setembre, Rotaː Teresa Rodríguez, filòloga, professora i activista política andalusa, diputada en el Parlament d'Andalusia.^[37]
• 26 de setembre, Saginaw, Michigan: Serena Williams, jugadora de tennis dels Estats Units.^[38]
• 1 d'octubre, Prefectura de Chiba, Japó: Satoshi Otomo, futbolista internacional amb la selecció de les Filipines.^[39]
• 3 d'octubre:
  • Malmö, Suècia: Zlatan Ibrahimović, futbolista suec.
  • Rabat, Marroc: Leïla Slimani, escriptora marroquina en francès, Premi Goncourt del 2016.^[40]
• 12 d'octubre, Tsholotsho, Zimbàbue: NoViolet Bulawayo, escriptora zimbawesa.^[41]
• 24 de novembre, Gacko, Bòsnia i Hercegovina: Vule Avdalović, jugador de bàsquet.
• 28 de novembre, Vannes, Morbihan: Louise Bourgoin, actriu, model i presentadora de televisió francesa.^[42]
• 2 de desembre, McComb, Mississipi, EUA: Britney Spears, actriu i cantant Estatunidenca.^[43]
• 13 de desembre, Sant Sebastià, País Bascː Jule Goikoetxea Mentxaka, filòsofa política, escriptora i activista feminista basca.^[44]
• 28 de desembre, Nova York: Sienna Miller, actriu, model, dissenyadora de moda estatunidenca-britànica.^[45]
• Herman Bailey, artista afroamericà

• la Zarza, província de Huelva: María Pachón Monge, militar considerada la primera transsexual de l'Exèrcit espanyol.

Entre les morts destacades de l'any hi ha la del cantautor Georges Brassens, l'escriptor Josep Pla, els lingüistes Sanchis Guarner i María Moliner o el polític Bobby Sands.

Països Catalans

• 5 de gener - Sabadell: Dolors Miralles i Valls, pedagoga i promotora dels drets laborals de la dona.^[46]
• 10 de març - Moscou: Mariana Gonxarov, il·lustradora i dissenyadora russa establerta a Barcelona als anys vint (n. 1904).^[47]
• 21 de març - Castelló de la Plana, la Plana Alta: Manuel Calduch i Almela, farmacèutic i botànic valencià (n. 1901).
• 15 d'abril - Barcelona: Milagros Consarnau i Sabaté, mestra catalana (n. 1902).^[48]
• 23 d'abril - Llofriu, Baix Empordà: Josep Pla, escriptor català (n. 1897).^[49]
• 7 de maig - Sabadell, Vallés Occidental: Joan Monegal i Castells, pintor català
• 21 de maig - Les Bordes-sur-Lez, l'Arieja: Marcel·lí Massana i Bancells, guerriller antifranquista (n. 1918).^[50]
• 9 de juny, Barcelona: Miquel Casablancas i Juanicó, periodista i polític.
• 25 de juny, Barcelona: Maria Espinalt i Font, soprano catalana considerada una primera figura de l'escena estatal (n. 1910).^[51]
• 8 de juliol
  • Palma: Joan Valent, músic mallorquí.
  • Granollers: Conrad Saló i Ramell, compositor de sardanes, de gran anomenada.
• 28 de juliol - Reus: Magda Folch i Solé, pintora catalana (n. 1903).^[52]
• 3 d'octubre - Barcelona: Concepció Panadès i Juanengo, soprano catalana (n. 1908).^[53]
• 12 d'octubre - Sant Cugat del Vallès: Antoni Romañà i Pujó, matemàtic i astrònom català, jesuïta, impulsor de l'Observatori de l'Ebre (n. 1900).
• 10 de desembre - Sabadell: Pau Abad i Piera, inventor i industrial, pioner de l'enginyeria electrònica a Catalunya.
• 12 de desembre - Barcelonaː Montserrat Pérez Iborra, empresària i pedagoga catalana (n. 1906).^[54]
• 16 de desembre - València, l'Horta: Manuel Sanchis i Guarner, filòleg, historiador i escriptor valencià (n. 1911).
• Barcelona: Jaume Alzina i Caules, demògraf i economista.
• Josep Cervera i Grifol, escriptor i poeta valencià.
• Sant Feliu de Guíxols: Maria Pou i Bosc, pintora catalana (n. 1906).^[55]

Resta del món

• 5 de gener - La Jolla, Califòrnia (EUA): Harold Clayton Urey, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de 1934 (n. 1893).
• 19 de gener - Nova Yorkː Francesca Woodman, fotògrafa estatunidenca de caràcter intimista (n. 1958).^[56]
• 22 de gener - Madrid: María Moliner, bibliotecària i lexicògrafa espanyola (n. 1900).^[57]
• 23 de gener - Nova York, EUA: Samuel Barber, compositor nord-americà (n. 1910).
• 2 de febrer - París: Gabrielle Colonna-Romano, actriu francesa (n. 1883).^[58]
• 3 de febrer - Madrid: Isabel Garcés, actriu espanyola (n. 1901).^[59]
• 11 de febrer - Los Angeles: Ketti Frings, escriptora i guionista estatunidenca (n. 1909).^[60]
• 28 de febrer -
  • Santa Monica: Virginia Huston, actriu cinematogràfica estatunidenca (n. 1925).^[61]
  • Nova Yorkː Edna Beilenson, tipògrafa, impressora i empresària estatunidenca.^[62]
• 9 de març - Pasadena, Califòrnia (EUA): Max Delbrück, biofísic estatunidenc d'origen alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1969 (n. 1906).
• 27 de març - Pequín (Xina): Mao Dun, periodista, crític literari, polític i escriptor xinès (n. 1896).^[63]
• 31 de març - Rottingdeanː Enid Bagnold, novel·lista i dramaturga britànica (n. 1889).^[64]
• 8 d'abril - Nova York (EUA): Omar Bradley, va ser un dels principals comandants americans de camp al Nord d'Àfrica i a Europa durant la Segona Guerra Mundial (n. 1893)^[65]
• 12 d'abril - Las Vegas, Nevada, EUA: Joe Louis, boxador estatunidenc, campió del món.^[66]
• 15 d'abril - Parísː Valentine Prax, pintora expressionista francesa (n. 1897).^[67]
• 17 d'abril, Dakarː Mariama Bâ, novel·lista, professora i feminista senegalesa (n. 1929).^[68]
• 22 d'abril - Bad Ischl, Àustria: Anton Konrath, director d'orquestra austríac.
• 24 d'abril - Bad Wiessee, Alemanyaː Margarida de Grècia, princesa de Grècia i de Dinamarca (n. 1905).^{[cal citació]}
• 25 d'abril - Moscouː Grunya Sukhareva, psiquiatra infantil soviètica, primera a descriure els símptomes de l'autisme (n. 1891).^[69]
• 5 de maig - Maze, Irlanda del Nord: Bobby Sands, membre de l'IRA Provisional i membre electe del Parlament britànic. Primer a morir a la Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord. Portava en vaga de fam 66 dies, des de l'1 de març (n. 1954).^[70]
• 11 de maig:
  • Oslo (Noruega): Odd Hassel, físic i químic noruec, Premi Nobel de Química de l'any 1969 (n. 1897).^[71]
  • Miami, Florida (EUA): Bob Marley, cantant de reggae (n. 1945)^[72]
• 23 de maig - Cubaː Laura Allende Gossens, política xilena (n. 1911).^[73]
• 25 de maig - Sydney, Austràlia: Ruby Payne-Scott, pionera australiana en el camp de la radiofísica solar i la radioastronomia (n. 1912).
• 28 de maig - Durham, Carolina del Nordː Mary Lou Williams, pianista de jazz estatunidenca (n. 1910).^[74]
• 29 de maig - Pequín (Xina): Soong Ching-ling, política xinesa (n. 1893)^[65]
• 19 de juny - Dettenhausenː Lotte Reiniger, directora de cinema d'animació alemanya.^[75]
• 3 de juliol - Rabat: Abd al-Mayid Ben Jelloun, novel·lista, periodista i ambaixador marroquí.
• 14 d'agost - Salzburg (Àustria): Karl Böhm, director d'orquestra austríac (n. 1894).^[76]
• 18 d'agost, Nova York: Anita Loos, escriptora i guionista nord-americana (n. 1889).^[77]
• 3 de setembre - Milà: Mafalda Favero, soprano italiana (n. 1905).^[78]
• 8 de setembre - Kyoto (Japó): Hideki Yukawa, físic japonès, Premi Nobel de Física de 1949 (n. 1907).
• 12 de setembre - Milà (Itàlia): Eugenio Montale, poeta i assagista italià, Premi Nobel de Literatura de l'any 1975 (n. 1896).^[79]
• 28 de setembre - Belgrad, Iugoslàviaː Ksenija Atanasijević, primera dona filòsofa sèrbia i escriptora feminista.^[80]
• 5 d'octubre, Nova York: Glòria Grahame, actriu estatunidenca de cinema, teatre i televisió.^[81]
• 6 d'octubre - El Caire, Egipte: Anwar el-Sadat, militar i polític egipci, president del país, assassinat per integristes islàmics.
• 16 d'octubre, Tel-Aviv, Israelː Moixé Dayyan, militar i polític. Va ser cap d'estat major de l'exèrcit israelià, i va tenir un paper crucial en la Guerra dels Sis Dies (n. 1915).^[82]
• 29 d'octubre - Sant Geli dau Fesc, França: Georges Brassens, cantautor francès (n. 1921).^[83]
• 22 de novembre - Oxford (Regne Unit): Hans Adolf Krebs, metge i bioquímic britànic d'origen alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1953 (n. 1900).