Boscarla de canyar

(S'ha redirigit des de: Acrocephalus scirpaceus)

La boscarla de canyar o buscarla de canyar a les Balears o xitxarra de canyar al País Valencià (Acrocephalus scirpaceus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes molt semblant al boscaler comú. Viu a gairebé tota l'Europa temperada. Nia i és estiuenca a la península Ibèrica i a les Balears. Abunda al Delta de l'Ebre i a l'Empordà.

Infotaula d'ésser viuBoscarla de canyar
Acrocephalus scirpaceus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Alçada12 centímetres (adults)
Pes12 g (adults)
Envergadura19 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries3,9 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22714722 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaAcrocephalidae
GènereAcrocephalus
EspècieAcrocephalus scirpaceus Modifica el valor a Wikidata
Hermann, 1804
Subespècies
A. scirpaceus fuscus

A. scirpaceus scirpaceus

A. scirpaceus avicenniae
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

Mesura 13 cm de llargària. Té el dors castany (sense vions dorsals) i el ventre, la gorja i el pit blanquinosos, amb bandes ocràcies. Té una línia superciliar definida i poc contrastada.

Fonamentalment menja insectes però, a la tardor, també afegeix baies a la seua dieta. Es troba a les maresmes de l'interior i del litoral, també en basses i a les ribes dels rius. És típicament estival: arriba el mes d'abril i reprèn la migració des dels primers dies d'agost fins a la darreria d'octubre, mes durant el qual migren els joves de l'any.

El seu cant consisteix en estrofes grinyolants repetides dues o tres vegades.[1] Nidifica prop dels rius, a la part interior de Catalunya. Fa el niu, en forma de cistell i sospès a les tiges de les plantes dels canyissars, durant el mes de maig. És una construcció fonda feta amb herbes seques entreteixides formant una copa característica i ben amagada. Al maig-juliol la femella pon 4-5 ous, que tots dos progenitors covaran durant 12 dies, el mateix temps que els novells necessitaran per aprendre a volar. És una de les espècies més sovint parasitades pel cucut.[2]

Taxonomia

modifica

La boscarla africana (Acrocephalus baeticatus era antany considerada una espècie de ple dret, modernament ha estat inclòsa a Acrocephalus scirpaceus, arran estudis coma ara Olsson et al. 2016 [3]

Referències

modifica
  1. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 132-133. Desembre del 1988,Barcelona,ISBN 84-7306-354-6
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,planes 91-92. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 84-315-0434-X
  3. U Olsson, H Rguibi-Idrissi, JL Copete, JL Arroyo Matos, P Provost, M Amezian, P Alström i F Jiguet. 2016. Mitochondrial phylogeny of the Eurasian/African reed warbler complex (Acrocephalus, Aves). Disagreement between morphological and molecular evidence and cryptic divergence: A case for resurrecting Calamoherpe ambigua Brehm 1857. Molecular Phylogenetics and Evolution 102: 30–44.

Enllaços externs

modifica