Àlex Susanna i Nadal
Àlex Susanna i Nadal (Barcelona, 12 de setembre de 1957 - Gelida, 27 de juliol de 2024)[1] fou un escriptor, professor, poeta i promotor cultural.[2] Va ser director de la Fundació Caixa Catalunya La Pedrera (2004-2010), de l'Institut Ramon Llull (2013-2016) i de l'Agència Catalana de Patrimoni Cultural (2016-2017).[3][4]
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Àlex Susanna Nadal 12 setembre 1957 Barcelona |
Mort | 27 juliol 2024 (66 anys) Gelida (Alt Penedès) |
Causa de mort | càncer |
Director de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural | |
8 març 2016 – 18 juliol 2017 – Jusèp Boya i Busquet → | |
6è Director de l'Institut Ramon Llull | |
3 octubre 2013 – 1r març 2016 ← Vicenç Villatoro i Lamolla – Manel Forcano i Aparicio → | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona - filologia catalana |
Activitat | |
Camp de treball | Ficció literària, poesia, activitat traductora, crítica literària i gestió cultural |
Lloc de treball | Catalunya |
Ocupació | escriptor, poeta, professor d'universitat, activista cultural, traductor |
Ocupador | Agència Catalana del Patrimoni Cultural (2016–2017) Institut Ramon Llull (2013–2016) Fundació Vila Casas |
Gènere | Poesia |
Premis | |
Trajectòria
modificaCom a gestor
modificaVa ser professor de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili (1982-1992), fundador i director de l'Editorial Columna (1985-1999), de la discogràfica Columna Música (1997-2000), i del Festival Internacional de Poesia de Barcelona (1984-2000). També va codirigir la col·lecció de novel·la "El Cercle de Viena", a Viena Edicions. Posteriorment va ser director de Cultura de l'Institut Ramon Llull (2002-2004); director de la Fundació Caixa Catalunya,[5] i director de Cultura de l'Obra Social de CatalunyaCaixa a La Pedrera (2009-2013) [6] El 2013 fou nomenat director de l'Institut Ramon Llull.[7] Tres anys després, el març del 2016 va cedir el càrrec a Manuel Forcano, per passar a dirigir l'Agència Catalana de Patrimoni Cultural, fins que en fou cessat el juliol de 2017.[8] El gener de 2020 s'incorporà a la Fundació Vila Casas com a director d'art.[9]
Com a escriptor
modificaEra llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona.[10] Entre els seus llibres de poemes figuren Memòria del cos (1980, Premi Miquel de Palol 1979), Els dies antics (1982), El darrer sol (1985), Palau d'hivern (1987), Les anelles dels anys (1991, Premi Carles Riba 1990), Boscos i ciutats (1994), Suite de Gelida (2001) i Angles Morts (2007). Com a prosista, ha publicat Quadern venecià (1989, Premi Josep Pla 1988), Quadern de Fornells (1995), Quadern d'ombres (1999) i Quadern dels marges (2006). Com a crític d'art va publicar nombrosos textos per a catàlegs i articles sobre exposicions. Entre les seves traduccions destaquen les de Monsieur Teste de Paul Valéry (1980, Premi de la Crítica Serra d'Or 1981), Quatre Quartets, de T.S. Eliot (1984 i 2011) i Cal·ligrames d'Apollinaire (2008).[11] També va col·laborar com a articulista en diversos mitjans de comunicació, com l'Avui o El Mundo, entre altres. La seva obra s'ha traduït al castellà, al francès, al portuguès, a l'anglès, a l'italià, al croat, al grec, a l'hebreu, a l'àrab, al xinès i al rus.[12] Era membre de l'Acadèmia Europea de Poesia i era representat per l'Agència Literària Balcells.[13]
Obra
modificaPoesia
modifica- 1977 — Abandonada ment.
- 1979 — De l'home quan no hi veu. Barcelona: El Mall
- 1980 — Memòria del cos. Barcelona: La Gaia Ciència
- 1982 — Els dies antics. Barcelona: El Mall
- 1985 — El darrer sol. Barcelona: Proa
- 1987 — Palau d'hivern. Barcelona: Columna
- 1988 — Poesia. Eivissa: Caixa de Balears
- 1991 — Les anelles dels anys. Barcelona: Proa
- 1992 — Tres nus a les Termòpiles. Maó: Caixa de Balears
- 1994 — Boscos i ciutats. Barcelona: Columna
- 2001 — Suite de Gelida. Barcelona: Proa
- 2007 — Angles morts. Barcelona: Proa
- 2011 — Promiscuïtat. Barcelona: Proa
- 2019 — Dits tacats. Antologia 1987-2018. Lleida: Pagès
Dietaris
modifica- 1989 — Quadern venecià. Barcelona: Destino
- 1995 — Quadern de Fornells. Barcelona: Columna
- 1999 — Quadern d'ombres. Barcelona: Columna
- 2006 — Quadern dels marges. Barcelona: Planeta
- 2020 — Paisatge amb figures. Barcelona: Proa
- 2022 — El món en suspens. Barcelona: Proa
- 2024 — La dansa dels dies. Barcelona: Proa.
Art
modifica- 1990 — Comes Busquets. Sabadell: Ausa
- 1995 — Narcís Galià. Barcelona: Columna
Premis i reconeixements
modifica- 1979 — Miquel de Palol per Memòria del cos
- 1981 — Crítica Serra d'Or d'edició d'obra estrangera per Monsieur Teste, de Paul Valéry (amb Jordi Llovet)
- 1984 — Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona per Seguiment del foc
- 1988 — Josep Pla per Quadern venecià
- 1990 — Carles Riba per Les anelles dels anys
- 1992 — Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona per Davant d'un claustrer
- 2008 — Chevalier des Arts et des Lettres pel Govern francès.
- 2016 — Premi Rosalía de Castro, pel conjunt de la seva obra[14]
Referències
modifica- ↑ Nopca, Jordi. «Mor als 66 anys Àlex Susanna, figura clau en la renovació de la cultura catalana», 27-07-2024. [Consulta: 27 juliol 2024].
- ↑ «Àlex Susanna | enciclopedia.cat». [Consulta: 30 juliol 2024].
- ↑ «ACORD GOV/24/2016, de 8 de març, pel qual es nomena el senyor Àlex Susanna i Nadal director de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural.». Generalitat de Catalunya, 01-03-2016. [Consulta: 19 gener 2017].
- ↑ «Àlex Susanna, nomenat director adjunt de l'Institut Ramon Llull». Generalitat de Catalunya, 2013. Arxivat de l'original el 2017-01-31. [Consulta: 19 gener 2017].
- ↑ «Pla estratègic de cultura:Entrevista a Àlex Susanna». Ajuntament de Barcelona, 2006. Arxivat de l'original el 2022-01-25. [Consulta: 19 gener 2017].
- ↑ Mora, Rosa «La Generalitat propone a Xavier Folch como director del Institut Ramon Llull». El País, 30-05-2004 [Consulta: 9 novembre 2015].
- ↑ «Àlex Susanna, nomenat director adjunt de l'Institut Ramon Llull». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2017-01-31. [Consulta: 19 gener 2017].
- ↑ «Jusèp Maria Boya sustituye a Àlex Susanna en Agencia Catalana de Patrimonio» (en castellà). La Vanguardia, 18-07-2017. [Consulta: 10 febrer 2020].
- ↑ «Àlex Susanna serà el nou director d'art de la Fundació Vila Casas». Ara, 01-10-2019 [Consulta: 10 febrer 2020].
- ↑ ub. «Universitat de Barcelona - Àlex Susanna imparteix una conferència en la cloenda del curs 2008-2009 del màster de Construcció i Representació d'Identitats Culturals», 08-10-2009. [Consulta: 19 gener 2017].
- ↑ Abrams, D. Sam «T.S. Eliot: "llegiu-lo"». Cultura (El Punt Avui), 16-01-2015, p. 32.
- ↑ «Àlex Susanna i Nadal». Poetàrium. (Institut Ramon Llull). [Consulta: 20 novembre 2015].
- ↑ «Àlex Susanna». Agencia Literaria Carmen Balcells. Arxivat de l'original el 2020-05-14 [Consulta: 19 gener 2017].
- ↑ Rodríguez, Xosé Manoel «Grandes, Dina Salústio, Alex Susanna e Landa gañan os premios Rosalía de Castro» (en gallec). La voz de Galicia, 10-09-2016 [Consulta: 5 setembre 2021].