Ir al contenido

Sierra d'Espadán

De Biquipedia
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Sierra d'Espadán
Serra d'Espadà
A Val d'Almonecir en o corazón d'a sierra d'Espadán.
Cheografía
Cordelera Sistema Iberico
Sector Oriental
'
Maxima altaria
Cimas importants
Largaria
Amplaria
Superficie
Vértiz cheodesico
Subsistemas
Administración
Estau Espanya
País Valenciano
'
Edat
Materials
Tipo
Mapa

A sierra d'Espadán[1] (en catalán Serra d'Espadà) ye una d'as sierras mes orientals d'o Sistema Iberico y se troba en a provincia de Castellón en as comarcas de l'Alto Palancia, Alto Millars (que son comarcas churras) y Plana Baixa. A sierra d'Espadán desparte as compleganzas d'os ríos Millars y de Segorb u Palancia.[2] Gran parte d'a sierra ye protechita en o Parque Natural de la Sierra d'Espadán.

A sierra destaca por os afloramientos de rodeno d'o Buntsandstein que permiten a existencia de selvas de Quercus suber y Pinus pinaster y plantas silicicolas, en una zona a on os materials que afloran a superficie en as sierras d'o Sistema Iberico son sobre tot calsineras y materials calsinosos.

A sierra d'Espadán ye una muga etnolingüistica. Actualment desparte o castellano churro d'o catalán valenciano, y en o pasau despartiba l'aragonés (propio d'os repobladors d'a Diocesi de Segorb-Albarracín), d'o catalán (propio d'os repobladors d'a Diocesi de Tortosa). Actualment en castellano se diz sierra de Espadán y en catalán serra d'Espadà.

A forma aragonesa d'o toponimo coincident con a castellana se documenta en a Carta de población de Caudiel,[1] que fue escrita en 1367 en aragonés.

Referencias

[editar | modificar o codigo]
  1. 1,0 1,1 (es) Teodoro López Díaz, Rosa Gómez Casañ: La carta puebla de Caudiel. Fundación Caja Segorbe, Bancaja, 1992, p 24.
  2. José Quereda Sala: Geomorfología, publicau en lo libro La provincia de Castellón de la Plana, tierras y gentes. Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón, 1985. p 50

Bibliografía

[editar | modificar o codigo]


Sierras d'os sectors este y nord-este d'o Sistema Iberico
Alcora - Alcublas - Almanariella - Arca - Arcos - Batalla - Benifazán - Bertolines - Blanca - Bordón - Brusca - Caballos - Cabezo - Cabezos - Caldera - Calderona - Camarena - Cantera d'el Pinar - Cantera d'el Saso - Canyada - Carrascosa - Cavaller - Chabalambre - Chaparral - Chinebrosa - Celler - Corbalán - Corral Nou - Cortes - Costera - Creu - Cueva Santa - Defesas - Desert de les Balmes - Escoriuela - Espadán - Espadella - Esparreguera - Exulve - Férriz - Galceran - Galga - Garrocha - Gorda - Gúdar (Molatiellas · Mont Negro) - Lastra - Marondes - Matanza - Matanzas - Mayabona - Molinera - Montanyas de Cervera - Montordí - Ovellera - Monts de Pinar Ciego - Monegrell - Mora - Moros - Muelas de Chert - Nogueruelas - Palomita - Paúls - Pedreras - Pedrizas - Penyagolosa - Penyas Blancas - Perenchisa - Pina - Pinarhueco - Puertos de Moriella - Puertos de Tortosa-Bezeit (Albardes - Aragonesos - Caro - En Canader · Refalgarí - Sant Cristòfol) - Irta - Rayo - Rocha de las Defesas - Rodanas - Sant Chust - Sant Pere - Santa Barbara - Santa Barbara - Savinassos - Sinyor - Segures - Solana - Sollavientos (Monts de Tarrascón) - Talaya - Talayas d'Alcalá - Tajos - Toro - Tortallada - Turmell - Umbrías - Vall d'Àngel - Vallivana - Vellida - Villarroya - Zancado