Valencia Quotes

“Spanish rain,
A maiden’s dress,
Apothecary pills
And ancient thrills;
Melancholy kills
A girl’s caress.”
― Roman Payne

“Spanish rain,
A maiden’s dress,
Apothecary pills
And ancient thrills;
Melancholy kills
A girl’s caress.
(—Roman Payne; Valencia, Spain, November 2nd 2012)”
― Roman Payne

“Rain is one of the most ambiguous states of nature. Each person interprets it in his own way and revives it in a unique manner.”
― Elena Paolino, Valencia in Bloom

“Wake up, breathe joy, inhale life in bloom.”
― Elena Paolino

“A l’hora del record seràs València,
una ardent mira d’obres i raó.
Trobarem que si ens queda la cançó,
en ella et sorprendrà nostra insistència.

Potser també la més tibant ciència,
aquella d’acomplir-te amb passió,
vindrà a nosaltres, regne de saó,
per aclamar ta dolça transcendència.

O sentirem per fi que ni la mort
no aturarà les nostres mans antigues,
avesades a esforç, a presentalles.

Llavors! Quan vença l’hora del conhort!
Quina prova de pes en les espigues
i quin amor segur hi haurà a les dalles!”
― Joan Fuster, Antologia poètica

“Music is like a light spring breeze. You feel it all over your skin, it caresses your face, it inspires you to new achievements and charges you with new life. It is airy and practically illusory, but your soul sings at its first rush.as I called it".”
― Elena Paolino, Valencia in Bloom

“Hi ha ciutats secundàries que ja no són les ames del seu destí però amaguen en els seus carrers el tresor d’un gegant vençut. València és una d’elles. Amb el pas del temps el desdeny propi i alié les reduïx a tòpic. El tòpic preval com a mantra i sosté interpretacions fal·laces. Hi ha una resposta majoritària, la de propagar frases fetes. Era i és tan comú que mai va ser la meua. Les ruïnes no eren un decorat de ficció. El veïnat fugia, callava, mirava cap a un altre costat. Contràriament, les pedres exhalaven l’empremta d’una derrota per incompareixença.”
― Rafa Lahuerta Yúfera, Noruega

“Aquella deixadesa institucionalitzada era la bandera de les classes populars, la seua absència de gust pel debat, la criminalització de tot discurs crític i intel·lectual. Aquella aversió no permetia aprofundir ni per descomptat alimentar detalls metafísics que sostingueren la ciutat en un nivell hermenèuticament superior. Tot pegava voltes als tòpics: l’himne, la paella, les falles, la ressaca del conflicte idiomàtic, la misèria moral que emanava de les restes del franquisme. La València literària era una mòmia dissecada, un manual de trinxeres. La il·lustració havia passat de puntetes per davant dels nostres nassos, deixant-nos una ciutat arrasada i servil que es delectava en el seu espill; una ciutat cegada per la llum, la força de les aparences, l’instint de felicitat gregària. Al final aplegava a una conclusió: aquella màscara era una altra variant suïcida de la melancolia.”
― Rafa Lahuerta Yúfera, Noruega

“I read the books very quickly, and might have missed something,” said Bethel, “Did Hermione give Ron a handjob?”

“This is too vulgar,” said Amaryllis. “And no, she didn’t.”

“It’s implied in the text,” began Valencia.

“Is it?” asked Amaryllis in disbelief.

Valencia huffed. “Well, you have to understand that the books were written for children, but given that sexual curiosity is completely normal in the early and late teens, their close proximity with one another, their history of dating others, then yes,” said Valencia. She folded her hands. “The lack of explicit sexual activity probably has more to do with the marketing of the books and the social mores of both the author and audience.”
― Alexander Wales, Worth the Candle

“Yet all there is — is not what it seems. For as you breath, change takes place and becomes the new life for you to embrace… whispered “The Eye” as I passed by. (Valencia, Spain)”
― Mystqx Skye