Reconquista

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Sa Reconquista (in ispagnolu e in portughesu; tradùsidu in sardu: cunchista torra) currespondet a su perìodu de s'istòria de sa penìsula ibèrica de unos 780 annos intre sa conchista islàmica de s'Hispania, nùmene de sa penìsula durante s'època romana, in 711 e sa ruta de su regnu de Granada in 1492 a banda de is regnos cristianos in ispaniadura: sa conchista de Granada rapresentat s'acontessimentu de fine.^[1]

S'istoriografia traditzionale impitat sa paràula «Reconquista» partende dae su sèculu XIX comente cuntzetu natzionalista ispagnolu.^[2] In antis si connoschiat comente «restauración» (restauratzione) de is regnos cristianos visigotos, intèmndida comente sa conchista de terras noas pro unas monarchias cristianas noas chi pretendiant legitimare s'òrdine polìticu e religiosu de custas monarchias vinculende·ddas cun su regnu visigotu antigu.^[3][4]​

Su cumintzu de sa Reconquista artyiat torra pro cumbènnidu a sa batalla de Covadonga (718 o 722), sa prima vitòria connota de is fortzas militares cristianas in sa penìsula ibèrica dae s'interventu militare de is fortzas cumbinadas àrabu-bèrberas de su 711. In custa batalla minore, unu grupu ghiadu dae su nòbile Pelayo aiat bintu a una patrùllia musulmana in is montes de sa serra cantàbrica e aiat aposentadu su regnu cristianu indipendente de Astùrias. Sa Reconquista aiat finire cun sa cunchista de s'Emiradu de Granada, s'ùrtimu istadu musulmanu in sa penìsula, in su 1492, sa cunchista e ruta fiat istada pretzèdida dae su Tratadu de Granada (1491).

A pustis de su 1492 totu sa penìsula si ddiat agatare controllada dae guvernadores cristianos. Sa Reconquista fiat istada sighida dae s'Editu de Granada (1492) chi aiat bogadu is giudeos de Castìllia e de Aragona chi non si fiant cunvertidos a su cristianèsimu, e una sèrie de editos (1499-1526) chi aiant fortzadu is cunversiones de is musulmanos in Ispagna, e in 1609-1610, su disterru issoro. Dae sa metade su sèculu XIX, s'idea de una «reconquista» si fiat arraigada in Ispagna assòtziada a sos ideales natzionalistas e colonialistas de s'època.^[5]​

Su trèmene «Reconquista» est istadu cuntierraadu dae unos cantos acadèmicos e pro fintzas s'impreu est istadu cuntierradu, sende chi non currespundiat a sa realidade istòrica medievale de sa penìsula.^[6][7]​

• 
  S'Hispania visigota in su momentu de s'invasione musulmana.
• 
  Hispania in 721 p. C. una borta chi sa conchista musulmana de sos últimos gurreis visigotos cristianos de Narbona fiant istados derrotados.
• 
  Su Califadu de Còrdoba a primìtziu de su sèculu X.
• 
  Regnu de is taifas in su 1037.
• 
  Mapa polìtica de sa penìsula ibèrica in su 1360.
• 
  Annos de cunchista a bandas de is gurreis cristianos de is tzitades ibèricas printzipales.

1. ↑ (ES) reconquista, in dle.rae.es.
2. ↑ (ES) «La reconquista es un mito», in diariodeburgos.es.
3. ↑ (ES) Martín F. Ríos Saloma, La Reconquista: génesis de un mito historiográfico (PDF), in redalyc.org.
4. ↑ (ES) Alejandro García-Sanjuán, Al-Andalus en la historiografía del nacionalismo españolista. Entre la España musulmana y la Reconquista (siglos XIX-XXI), Ghennàrgiu 2012.
5. ↑ (ES) La Reconquista: un estado de la cuestión, in dialnet.unirioja.es.
6. ↑ (ES) CARLOS DE AYALA MARTÍNEZ, ¿Podemos seguir hablando de “reconquista”? Nacimiento y desarrollo de una ideología, in alandalusylahistoria.com, 10 de cabudanni 2018.
7. ↑ (ES) Alejandro García Sanjuán, La Reconquista, un concepto tendencioso y simplificador, in alandalusylahistoria.com, 12 de cabudanni 2018.

Wikimedia Commons tenet files chi ligant a: Category:Reconquista