Zum Inhalt springen

Lantschetta

Ord Wikipedia
Lantschetta
Lantschetta (Lepisma saccharina)
Classificaziun
Classa Insects (Insecta)
Urden Zygentoma
Famiglia Lepismatidae
Gener Lepisma
Spezia Lantschetta
Num scientific
Lepisma saccharina
(Börner, 1904)

La lantschetta (Lepisma saccharina) è in insect senza alas che sa mova a moda fitg agila ed evitescha la glisch. Tar il num rumantsch sa tracti d’in neologissem.[1] Il num latin fa allusiun al fatg che l’animalet ha gugent idrats carbonics sco zutger u amet. Ed il num tudestg ‹Silberfischchen› (cf. era englais: ‹silverfish›, franzos: ‹poisson d’argent›, talian: ‹pesciolino d’argento›) sa referescha al tun grisch argientà da l’animal creschì ed a la furma erodinamica da ses corp.

La lunghezza dal corp senza ils appendixs munta ca. in centimeter. Las antennas èn lungas e filiformas ed ils pes consistan da dus, trais u quatter segments. La glischur metallica da l’animalet deriva da las squamas argientadas che sa furman suenter avair midà trais giadas la pel. Ils animals han davant duas cornas palpadras e vi da la part davos trais appendixs che furman medemamain organs sensitivs che reageschan sin contact.

Spazi da viver

[modifitgar | modifitgar il code]
Exemplar giuvenil. La glischur vi da las squamas sa sviluppa pir suenter la terza spaletschada

Las lantschettas vivan en abitaziuns d’umans. Ellas èn activas da notg e reageschan fitg sensibel sin glisch. Da di sa tegnan ils animalets zuppads en sfessas e chavas, davos lattas e tapetas ch’èn luccas. Las lantschettas han gugent chaud e basegnan in’umiditad da l’aria pli auta; savens èn ellas perquai da chattar en cuschinas, bogns e pastrigns. Cundiziuns optimalas furman temperaturas tranter 20 fin 30 °C ed in’umiditad da l’aria relativa da 80 fin 90 %. Il pli savens las chatt’ins sut frestgeras ed en bogns stgaudads, sche las plattas han sfessas.

Multiplicaziun e svilup

[modifitgar | modifitgar il code]

En il stgir cumenzan ils mastgels il ritual da paregliaziun cun in saut; sinaquai curan mastgels e femellas enturn agitads. La finala depona il mastgel in satget da sperma giun plaun sut ina filanda fatga sezza. La femella prenda si quest satget e fructifitgescha ils ovs (inseminaziun indirecta). Las lantschettas sa sviluppan senza metamorfosa e sa reproduceschan fin lur mort.

Fin che la lantschetta è creschida ora passan, tut tenor las cundiziuns da viver, almain quatter mais e mintgatant er fin trais onns. Sut cundiziuns usitadas (temperatura da stanza) sa sviluppa entaifer ca. in onn in insect madir. La lantschetta po vegnir dus fin otg onns veglia. Fin che l’animalet è sexualmain madir, ha el percurrì radund otg spaletschadas. Er suenter mida el anc fin quatter giadas ad onn la pel, damai ch’el crescha vinavant. La femella metta radund ventg ovs, da preferientscha en sfessas nua che la temperatura mesira tranter 25 e 30 °C. En cas da fradaglia u setgira na po avair lieu nagina multiplicaziun.

Vivonda ed inimis natirals

[modifitgar | modifitgar il code]
Lantschettas sa nutreschan tranter auter da palpiri

Las lantschettas tschertgan lur vivonda en il stgir e prefereschan substanzas cun amet u dextrin cuntegnì en collas: liadiras, zutger, chavels, chariels da pulvra etc. Ma ellas na refusan er betg launa, glin, saida, bulieus da miffa, palpiri, fibra artifiziala, insects morts u l’atgna pel spelatschada; lur activitad da magliar po ruinar tant tessids sco er rauba da tgirom. Las lantschettas èn ina da be paucas gruppas d’animals che pon digerir cellulosa cun agid d’encims da l’agen corp, pia senza esser dependents da microorganissems simbiotics.[2] Ils animalets pon endirar fom sur plirs mais senza prender donn.

Sco inimis natirals da las lantschettas en l’ambient chasan valan il garlogn e diversas spezias da filiens.

Singulas lantschettas che cumparan en il bogn u en cuschina èn dal tuttafatg nunproblematicas. Cumpara l’insect però en dumbers extrems, po quai esser in indizi per in problem d’umiditad u per in’infecziun da miffa. En quests cas furman las lantschettas be in signal d’avertiment e betg il problem sco tal. Il cuntrari: ils animalets reduceschan schizunt l’infecziun da miffa, damai ch’els sa nutreschan da quests bulieus. Ultra da quai mangian els chariels da pulvra che pon chaschunar allergias tar l’uman. Perquai sa lascha la lantschetta tuttavia er resguardar sco insect util. Ella na transmetta naginas malsognas; in cumbat per motivs igienics n’è perquai betg necessari.

Chau e torax en detagl

La lantschetta appartegna a l’urden dals Zygentoma entaifer la classa dals insects.[3] Da las radund 470 spezias (5 famiglias) ch’èn enconuschentas en tut il mund en sis derasadas en l’Europa Centrala. La gronda part da las spezias cuntanschan ina lunghezza da set fin quindesch millimeters; la spezia Stylifera galapagoensis che populescha las Inslas da Galápagos ha ina lunghezza da radund 20 millimeters (senza ils appendixs). En taunas dal Portugal dal Sid viva la spezia Squamatinia algharbica che mesira radund 30 millimeters; ensemen cun las lantschettas vi dal chau e vi da la part davos mesira quest animalet radund 10 centimeters e vala sco la pli gronda spezia d’insects europeica che viva sut terra.

Sco la lantschetta èn er las ulteriuras spezias dals Zygentoma segnadas d’in corp lunghent cun antennas vaira lungas (che pon esser anc ina giada uschè lungas sco il corp). Ils animalets disponan da dus egls cumplexs en in stadi da svilup relativamain originar. Tar las spezias che vivan sut terra pon ils egls mancar dal tuttafatg.

Il corp plat consista bain dals trais segments usitads (chau, torax ed abdomen). Ma il corp è conturà a moda talmain serrada che las trais parts na resortan strusch.

Las traia pèra chommas sa chattan sin l’autezza dal torax. Là sco er vi da l’abdomen sa chattan er las averturas da respiraziun (stigmas). L’abdomen consista dad indesch segments ch’èn bain visibels e finescha en dus lungs appendixs laterals (cerci) ed in uschenumnà fil terminal en posiziun centrala. Tar quests trais fils davos sa tracti d’organs sensitivs mecanics ch’averteschan l’animalet da predaturs che s’avischinan da davosvart.

L’entir corp è per ordinari surtratg cun squamas glischantas che sa sviluppan savens pir en il decurs da l’ontogenesa. Las squamas reageschan sin contact, vul dir ch’ellas furman medemamain recepturs mecanics.

Per cumparegliar: Thermobia domestica

Tut ils geners e las spezias dals Zygentoma vivan per terra ed èn activs da notg. Lur dachasa furman las tropas e subtropas. En l’Europa Centrala datti be ina spezia che viva en il liber, numnadamain Atelura formicaria che sa trategna en furmiclers da diversas spezias da furmiclas. Là vegn il giast acceptà da las furmiclas damai che quel surpiglia l’odur dal gnieu e sa nutrescha be da vanzadiras. Las ulteriuras spezias che derivan da l’Europa Centrala vivan en chasas ed èn vegnidas derasadas en il fratemp en tut il mund. Sper la lantschetta èn quai per exempel Thermobia domestica che cumpara savens en stanzas chaudas sco pasternarias, en pli Ctenolepisma lineata e Ctenolepisma longicaudata. Per part vegnan er observadas spezias che vivevan oriundamain be en regiuns ordaifer l’Europa, sco per exempel Ctenolepisma calva d’origin tropic.

Tut las spezias vivan en ambients relativamain umids. Intginas èn però s’adattadas a l’umiditad reducida da lur spazi da viver. Uschia po la lantschetta supportar in’umiditad da l’aria relativa da be 75 % e la spezia che cumpara en pasternarias schizunt da fin a 50 %. Ils animalets èn abels d’absorbar da lur ambient vapur d’aua, quai ch’als gida da surviver en ambients sitgs. L’organ da recepir l’umiditad furma il rectum (begl tgilar).

Segns caracteristics dals insects originars

[modifitgar | modifitgar il code]

La classa dals insects sa divida en be trais sutgruppas. Da quellas furman ils insects sgulants (Pterygota) per lunschor la pli gronda; tar las duas ulteriuras sa tracti da pitschnas sutclassas basalas che stattan al cumenzament evolutiv dals insects. Ins suppona che quellas sajan sa sviluppadas avant bundant 300 milliuns onns. Igl èn quai d’ina vart ils Zygentoma, als quals appartegna la lantschetta, da l’autra vart ils Archaeognatha.

Per cumparegliar: Spezia dals Archaeognatha en ambient alpin

Da las 450 spezias dals Archaeognatha ch’èn enconuschentas èn 15 er derasadas en l’Europa Centrala. Quests animalets èn circa tuttina gronds sco las lantschettas ed èn medemamain munids davant e davos cun lungas antennas. Segns distinctivs da questa classa d’insects primitiva èn percunter lur gronds egls da fassetta ed ils lungs palpaders labials che servan sco iseglia da la bucca.

Las spezias dals Archaeognatha cumparan surtut en lieus carpus e per ordinari umids (en vischinanza da la mar, en zonas grippusas, vi da plimatschs da mistgel u er sut scorsas). Ils animalets sa nutreschan dad algas, litgens ed autras materias organicas.

Sco che lur num tudestg ‹Felsenspringer› di gia, pon quests insects dar sigls respectabels (cf. era englais: ‹jumping bristletails›). Quels fan els cun sa stumplar davent dal fund cun agid da las chommas e dals appendixs davos.

Entaifer ils insects furman ils Archaeognatha la gruppa la pli primitiva – vul dir originara – insumma. Auter che tut las gruppas che suondan (incl. las lantschettas e l’entira gruppa dals Zygentoma) sa cumpona lur giugadira mandibla be d’in element; da qua deriva er lur num scientific che munta ‹animals cun missella veglia›. Tar tut ils ulteriurs insects furma la mandibla dicondila (‹a dus elements›) in segn caracteristic da lur iseglia da la bucca.

Per cumparegliar: Pileschs da glatscher ch’appartegnan a las cuas-sigliot

Pli baud vegnivan er ils palpaders-chomma u proturs (Protura), las cuas-dublas (Diplura) e las cuas-sigliot (Collembola) attribuids ensemen cun ils Archaeognatha ed ils Zygentoma ad ina gruppa d’insects primars u insects senza alas (Apterygota). Oz vegnan las emprimas trais gruppas manadas sco atgnas classas entaifer ils Hexapoda.

Cumbain ch’i dat pia divers segns distinctivs (t.a. er areguard la respiraziun) che fan cumparair las duas gruppas d’insects originars sco sutclassas separadas, èn ellas tuttina segnadas d’in element communabel che las distingua da tut ils ulteriurs insects: Igl è quai il fatg ch’els n’han naginas alas, entant che tut ils auters insects appartegnan als insects sgulants (Pterygota). Bain datti er entaifer ils insects sgulants gruppas che na disponan da naginas alas (sco per exempels ils plugls); ma tar quels èn las alas sa sviluppadas enavos en il decurs da l’evoluziun.

In ulteriur tratg distinctiv datti areguard la reproducziun: tar tut ils insects sgulants depona il mastgel il sperma directamain en la femella (copulaziun); tar las duas gruppas d’insects orginaras succeda quai percunter a moda indirecta, cun agid da pachets da sperma (cf. survart).

Malgrà la posiziun originar supponida da las lantschettas entaifer la sistematica dals insects, n’han ins fin uss chattà nagins fossils d’avant il temp da crida che sa laschan attribuir cun ina tscherta segirezza a quest urden.[4] Tar praticamain tut ils fossils da lantschettas ch’han pudì vegnir attribuids sa tracti d’inclusiuns en ambra. Fossils en crap da chaltschina che derivan dal temp da crida èn be gist cumprovads en il famus giaschament da fossils da Crato en la Brasilia.[5]

Dals insects primars èn enconuschentas spezias che n’èn strusch sa midadas en lur cumparsa sur blers milliuns onns. Entaifer ils Archaeognatha èn per exempel sa mantegnids en l’ambra exemplars ch’èn praticamain identics cun la spezia recenta Machilis polypoda. Uschia exista almain questa spezia, probablamain però er ulteriurs represchentants da la famiglia Machilidae, dapi radund 50 milliuns onns senza quasi naginas midadas morfologicas.

  1. Vocabulari sursilvan.
  2. R. Wehner: Zoologie. 24. ed. Thieme, Stuttgart 2007, chap. 4, p. 327.
  3. Markus Koch: Toward a phylogenetic system of the Zygentoma. En: Klaus-Dieter Klass (ed.): Proceedings of the 1st Dresden Meeting on Insect Phylogeny: Phylogenetic relationships within the insect orders. En: Entomologische Abhandlungen, 61(2)/2003, p. 122–125.
  4. David Grimaldi, Michael S. Engel: Evolution of the insects. Cambridge University Press (2005) ISBN 0521821495
  5. David M. Martill, Günter Bechly, Robert F. Loveridge: The Crato Fossil Beds of Brazil: Window into an Ancient World. Cambridge University Press (2007). ISBN 0521858674 Download (PDF; 552 kB)
  • Bernhard Klausnitzer: Zygentoma, Fischchen. En: Westheide, Rieger (ed): Spezielle Zoologie Teil 1: Einzeller und Wirbellose Tiere. Gustav Fischer Verlag, Stuttgart, Jena 1997, p. 627.
Commons Commons: Zygentoma – Collecziun da maletgs, videos e datotecas d'audio