Enzima
J'enzima a son ëd macromolécole biològiche (sovens protein-e) ch'a agisso da catalisator ant le reassion chìmiche dj'organism vivent. A fan anandié o a acélero ste reassion sensa esse consumà o alterà përmanentament. La pipart dj'enzima a son protein-e, ma cheidun (coma ij ribozima) a son fàit d'ARN.
Strutura dj'enzima
[modìfica | modifiché la sorgiss]La strutura d'un enzima a detérmina soa fonsion. Minca enzima a l'ha un sit ativ andova as gropo le sostanse ch'a deuvo trasformesse (substrà). La forma dël sit ativ a peul cangesse për aceté ël substrà (modèl ëd l'adeguament indot). J'enzima a peulo esse formà da un-a o pì cadene ëd polipèptid e a podrìo avèj damanca ëd cofator (coma ion metàlich o vitamin-e) për travajé.
Classificassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]J'enzima as classìfico scond ël tipo ëd reassion ch'a cataliso. Ël sistema ëd nùmer EC a-j partagia an ses class prinsipaj:
- Ossidoridutasi: A cataliso ossidassion e ridussion (es. deidrogenasi).
- Transferasi: A trasferisso ëd grup chìmich (es. chinasi).
- Idrolasi: A dòvro l'eva për rompe dij ligam (es. amilasi).
- Liasi: A formo o rompo dij ligam sensa ossidassion/idrolisi.
- Isomerasi: A riorganìso la strutura dle molécole.
- Ligasi: A gionto ëd molécole con d'energìa (es. DNA ligasi).
Fator ch'a 'nfluenso l'atività dj'enzima
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Temperadura: J'enzima a travajo mej a temperadure òtime; tròp àut a peulo dësnatureje.
- pH: Minca enzima a l'ha un pH òtim (es. pepsina ant lë stòmi a travaja a pH bass).
- Concentrassion dël substrà: Fin a un pont, pì substrà a veul dì pì atività.
- Inibidor: Sostanse ch'a ridùo o a blòco l'atività enzimàtica.
Esempi d'enzima
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Amilasi: a romp l'àmid (ant la saliva) an glùcosi.
- DNA polimerasi: a sintetisa DNA ant la replicassion.
- Catalasi: a trasforma ël peròssid d'idrògen an eva e ossigen.
Amportansa dj'enzima
[modìfica | modifiché la sorgiss]J'enzima a son essensiaj për la vita: a përmëtto la digestion, la produssion d'energìa (ATP), la riparassion dël DNA, e via fòrt. A l'han ëdcò aplicassion andustriaj, com ant ij detergent (proteasi për eliminé le macie) o ant la produssion ëd formagg (rennil).
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël concet d'enzima a l'é stàit esplorà dal sécol XIX. Eduard Buchner a l'ha dimostrà dël 1897 che j'estrat ëd lievit a peulo fermenté ël sùcher sensa esse ëd célule vive, an contradission con la teorìa vitalìstica.