Wikipèdia:Fautas d'ortografia
Aquela pagina lista las fautas d'ortografia e las errors de tipografia recurrentas presentas dins las publicacions. Son egalament inclusas los escarts d'emplec, valent a dire los gallicismes, catalinismes, ipèroccitanismes, arcaïsmes aital coma anglicismes mai corrents que necessitan una correccion.
| Indèx A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z |
- acò (aquò)
- acreditament (acreditacion)
- Aití, aïcian -a (Haití, haitian -a)
- aissò (aiçò)
- albom (album, àlbum < album)
- alcalde -essa (baile -essa)
- analisa (analisi)
- amai (emai)
- ambé, ambe (amb)
- ambiguïtat (ambiguitat, ambigüitat)
- aristocràcia (aristocracia)
- assí (ací)
- aubenc -a (estrangièr -a, forestièr -a)
- audio (àudio)
- augmentacion (aumentacion)
- avans (abans; del latin ab ante)
- avertiment (avís)
- belèu (benlèu)
- besai (bensai)
- biòpsia (biopsia)
- biograifa (biografia)
- bissectritz (bisectritz)
- boita (bóstia, bróstia)
- bruch (brug, lg. gas., bruit, brut)
- campairòl (bolèt, fong)
- chèc «pagament» ~ chèc -a «pòble eslau» (lm. chec -a)
- civic -a «relatiu a la ciutadanetat» ~ civil -a «relacions abitualas entre los individús»
- climat (clima)
- coërent -a (coerent -a)
- Còrsa (Corsega; ni., cis, Còrsega)
- còrs -a «gentilici de Corsega» ~ cors «leiçon»
- europenc -a (europèu -èa; lm. europeu -ea)
- escriptura (escritura)
- ésser (èsser)
- éster (èster)
- de'n primièr (d'en primièr)
- diocèsi es un substantiu femenin
- directora (directritz)
- doás (doas, duas)
- domini (domeni)
- fornisseire (fornidor)
- fonccion (foncion)
- gallés «antica lenga celtica de Gallià» ~ galés «lenga celtica del País de Gala»
- genere (genre)
- gòlf «espòrt» ~ golf(e) «vasta brèca d'una còsta ont avança la mar»
- govern (govèrn)
- grac centigrad (gra Celsius)
- grup (grop)
- harem (harèm)
- Los vèrbs s'acabant en -izar s'escrivon amb una z. Ex. realizar, concretizar, occitanizar, etc.
- idioma (idiòma)
- image (imatge)
- interés (interès)
- interfacia (interfàcia)
- inventaire -a (inventor -tritz)
- istòric (istoric)
- jogaire «amator» ~ jogador «espòrt»
- kilomètre (quilomètre; simbòl: km)
- legidor, legior (lector)
- legeire -a (qualqu'un qu'aima legir)
- lingüísta (lingüista)
- lum «illuminacion artificiala» ~ lutz «fisica»
- màgera (inv. màger)
- majora (inv. major)
- mail (corrièr)
- maire (cònsol màger, primièr cònsol)
- masatge «borg» ~ massatge «tractament igienic o terapeutic»
- mateis -a (meteis -a)
- maximums (maxima ~ maxim -a)
- meme -a (mesme -a)
- mediterranh -a, mediterranenc -a (mediterranèu -èa; cis. mediterràneu -ea)
- minimums (minima ~ minim -a)
- moviment (movement)
- neuròne (neuròna)
- noblessa (noblesa)
- nomad (nomada)
- nos autres (nosautres, nosautris)
- oèb, oeb (web)
- obra (òbra)
- occasion (ocasion)
- occupacion (ocupacion)
- ofici «burèu, religion» ~ oficina «fabrica»
- official -a (oficial -a)
- officièr -a (oficièr -a)
- ordenància, ordonança, ordonància (ordenança)
- pais, païs (país)
- parlant (locutor)
- pasmes (pasmens)
- pé (pè)
- perque (perqué)
- pòc (pauc)
- poësia (poesia)
- pòple (pòble)
- Lo sufixe latin -post equivau a -pòst en occitan
- pratic -a (practic -a)
- pratica (practica)
- praticament (practicament)
- problèm (problèma)
- program (programa)
- pròpi -ia (pròpri -ia)
- pronóncia «realizacion fonetica» ~ prononciacion «lectura d'un jutjament»
- radio (ràdio)
- regisseire (regidor)
- ressorça (ressorsa)
- sècle, segle (sègle)
- secondari -ària (segondari -ària)
- sèti «luòc ont se situa una entrepresa, una autoritat» ~ sètge «ocupacion militara d'un luòc»
- siguritat (securitat, seguretat)
- sobran -a (sobeiran -a, gas. sobiran -a)
- sobre (preposicion) ~ sòbre (moderat)
- sordat (soldat)
- substancia, sustancia (substància)
- taben (tanben, tamben)
- tapauc, tan pauc, tapòc (tanpauc)
- tibià (tíbia)
- totparièr (tot parièr)
- Valais (Valés)
- Valois (Valés)
- video[1] (vidèo; cis. vídeo)
- vigilancia (vigilància)
- vos autres (vosautres, vosautris)
- utilisaire -aira (utilizator ⁻tritz)
Nòtas
[Modificar lo còdi]- ↑ Preconizacions del Conselh de la Lenga Occitana (§ 2.2) (en occitan), p. 86. Aquela fòrma se limita solament al dialècte lemosin.