Vicenç Pagès i Jordà
| Vicenç Pagès i Jordà | |
| Naissença | 14 de decembre de 1963, Figueres |
|---|---|
Vicenç Pagès i Jordà (Figueres,14 de decembre de 1963) es un escrivan e critic literari en catalan.[1] Es tanben professor de lenga e estetica a la Universitat Ramon Llull.[2]
Òbras e prèmis
[modificar | Modificar lo còdi]Lo 1989 ganhèt la Biennala de Barcelona en l'apartat de literatura, e l'an seguent apareguèt lo sieu primièr libre, lo recuèlh de contes intitulats Cercles d'infinites combinacions. Lo 1991 publiquèt l'òbra de bricolatge textuala intitulada Grandeses i misèries dels premis literaris (Llibres de l'Índex), formada d'un milièr de citacions.[3]
L'an 1995 apareguèt la siá òbra mai ambiciosa, El món d'Horaci, un roman que se tròba a mièg camin entre la ficcion e l'assag creatiu. L'an 1997 vegèt la lutz lo sieu libre de mai succès, lo roman cuert Carta a la reina d'Anglatèrra, que narra en cent paginas mil ans de la vida del protagonista. A aquel libre lo seguiriá Un tramvia anomenat text (1998), un assag sul escritura que considèra lo tèxt coma una barreja indestriable d'inspiracion e mestièr, de gèni e competéncia, de magia e disciplina.
En companyia de l'altre (prèmi Documenta 1998, publicat lo 1999) marca lo retorn al genre conti. En aquela escasença, lo recuèlh es unitari, doncas que totes los relats viran a l'entorn del tèma del doble. Lo seguiguèt lo roman La felicitat no és completa, Prèmi Sant Joan de narrativa 2003, la biografia intermitent d'un personatge sens conviccions, tradusit al castelhan l'an seguent amb lo títol La dicha no es completa (El Aleph).Lo 2004, lo recuèlh El poeta i altres contes obtenguèt lo prèmi Mercè Rodoreda, e foguèt publicat l'an seguent. Lo 2006 apareguèt De Robinson Crusoe a Peter Pan. Un cànon de literatura juvenil.Ganhèt lo prèmi Crexells 2009 amb lo roman Els jugadors de Whist.[4] De 2010 a 2011 aguèt una colomna al jornal Avui.[5] Lo 2012 publica amassa amb lo pintor Joan Mateu Bagaria El llibre de l'any.
Lo 2013 ganhèt lo prèmi Sant Jordi de roman per Dies de frontera,[6] e l'an 2014 foguèt premiat amb lo Prèmi Nacional de Cultura.[7]
Bibliografia
[modificar | Modificar lo còdi]- Cercles d'infinites combinacions. Barcelona: Editorial Empuries), 1990, p. 144. ISBN 9788475962504.
- Grandeses i misèries dels premis literaris. Badalona: Llibre de l'Índex, 1991, p. 255. ISBN 8387561241.
- El Món d'Horaci. Barcelona: Empúries, 1995, p. 389. ISBN 8475964737.
- Carta a la reina d'Anglaterra. Barcelona: Empúries, 1997, p. 99. ISBN 84-7596-519-9.[8]
- Un tramvia anomenat text. Barcelona: Empúries, 1998, p. 224. ISBN 9788475965819.
- En companyia de l'altre. Barcelona: Edicions 62, 1999, p. 139. ISBN 8429745076.
- La Felicitat no és completa. Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 220. ISBN 842975136X.
- El Poeta i altres contes, Barcelona: Proa, 2005, p. 194. ISBN 8484377776.
- De Robinson Crusoe a Peter Pan: Un cànon de literatura juvenil. Barcelona: Proa, 2006, p. 256. ISBN 8484379132.
- Els Jugadors de whist. Barcelona: Empúries, 2009, p. 542. ISBN 9788497874410.
- El llibre de l'any. Barcelona: Labutxaca, 2011, p. 132. ISBN 9788499303918.
- La Llentia viatgera. Barcelona: Estrella Polar, 2013, p. 49. ISBN 9788415697367.
- Dies de frontera. Barcelona: Proa, 2014, p. 325. ISBN 9788475884738.
Referéncias
[modificar | Modificar lo còdi]- ↑ «Vicenç Pagès i Jordà», Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona: Edicions 62, en linha.
- ↑ Montserrat Serra,«Vicenç Pagès Jordà: el viatge transversal», VilaWeb, 15 de febrièr de 2011
- ↑ «Biografia dels inicis de Vicenç Pagès».
- ↑ «La revetlla literària de l'Ateneu Barcelonès corona Vicenç Pagès Jordà amb el Premi Crexells», VilaWeb, 23 de junh de 2010
- ↑ «Vicenç Pagès Jordà», Avui
- ↑ «Vicenç Pagès guanya el Sant Jordi amb una novel·la sobre la precarietat». VilaWeb.
- ↑ «El Sónar, Pepa Plana, Joan Massagué, Jaume Vallcorba i Pagès Jordà, Premis Nacionals de Cultura». Ara.