Patinatge de velocitat

Lo patinatge de velocitat sus pista longa es una forma de patinatge ont los practicants ensajan de percorrir una distància mai rapidament possible amb de patins. Existís una disciplina pròche d'aqueste espòrt: lo patinatge de velocitat sus pista corta (o short track).

Aqueste espòrt, de practica coneguda per tòca utilitària dempuèi lo sègle XIII en Olanda, venguèt un espòrt olimpic masculin dempuèi los primièrs Jòcs olimpics d'ivèrn en 1924 a Chamonix, las femnas essent autorizadas a correr a títol de demonstracion a Lake Placid en 1932, lor admission oficiala als Jòcs dins la disciplina datant de 1960. Fa una revolucion dins las annadas 1990 amb l'introduccion d'un novèl sistèma de ressòrtssuls patins. Fòrça popular als Païses Basses, i existís una practica professionala permetent als patinaires mai dotats de far d'importants contrats de comanda.

La disciplina se pòt realizar sus de patinadoiras cobèrtas o non, sovent sus de superfícias de glaça artificiala, mas pendent d'epròvas olimpicas, la règla vòl qu'ara las pistas sián cobèrtas sus de pistas en forna d'anèl oblong. Una pista estandarda deu mesurar o 400 mètres o 333,33 mètres de longor, en general, mas per l'entraïnament e de competicions de m��stra, de pistas pòdon se realizar d'una distància de 200-250 mètres.

Per cada correguda se lançan dos concurrents cadun de son costat ont doas linhas son traçadas sus la glaça per percorrir la mèsma distància, la tòca essent pas de batre son opausant mas de percorrir la distància mai rapidament possible. Cada linha possedís una color, e per evitar al patinaire de s'enganr e per la visibilitat dels espectators, un braçal d'aquesta mèsma color es portat (una color blanca per aqueste que la partença es a l'interior, roge per aqueste de l'exterior).

Es possible (mas rar) qu'i aja quatre corredors partent en mèsme temps, amb doas concurrents sus cada linha, dins aqueste cas, las doas colors apondudas son lo jaune e l'autre verd.

Quand se debanan d'espròvas en equipas, cada equipa es compausada de tres patinaires, e dins le cas d'una espròva de maraton es una partença en massa (partença gropada sus la mèsma linha).

I a doas menas de patins, los patins tradicionals e los klaps, aquestes son mai sovent utilizats dins las competicions. Introduchs en 1996 permetèron de ganhar près d'una segonda a cada passatge d'un torn, permetent a la lama de s'auçar al nivèl dels talons lors d'una butada (e tanben mai longa) e que dona donc un melhor apòrt de velocitat.

La longor dels patins es compresa entre 33 e 45 centimètres segon lo pes del patinaire e sas preferéncias personalas.

Se cal far plan atencion a la penetracion dins l'aire. Alara una recerca intensiva se fa sus la combinason per permetre de ganhar de tempse a lor aerodinamisme.

La forma mai simpla de patinatge de velocitat consistís a patinar sus una distància un sol còp, aqueste format es retengut pels campionats del mond, la copa del mond e los Jòcs olompics. Las distàncias abitualas son lp 500 m, 1 000 m, 1 500 m, 3 000 m (per las femnas solament), 5 000 e 10 000 m, mas existís d'autras distàncias coma lo 100 m o lo mila.

Lo 500 m es la sola espròva ont lo patinaire corrís dos còps e serà le temps global que donarà lo temps final, per totas las autras, sola una correguda serà facha.

S'agís de l'un dels formats mai ancians. Los patinaires corrisson quatre distàncias e lor reng es comptat suls temps percorreguts sus de diferentas distàncias. Lo metòde de calcul es lo mèsme per totas las corregudas, totes los temps son raportats al temps mejan de 500 mètres. Per exemple, se lo corrreire fa 40 segondas als 500 m, obten 40 punts, se fa 2 minutas (120 secondes) als 1 500 mètres (3 x 500 mètres), obtendre encara 40 punts. Los punts sont calculats fins a la tresena decimala. Es lo correire qu'obten lo mens de punts qu'empòrta l'espròva generala. Aqueste sistèma se nomena Samalog.

Es la sola espròva collectiva en patinatge de velocitat ont cada equipa es compausada de tres competitors. Cada equipa se lança d'un costat de la pista, sola la linha interiora es utilizada, pels òmes la distància es de 8 torns complets, 6 per las femnas.

Existís diferents formats de corregudas. Als Jòcs olimpics, lo format i es inaabital, que, al contrari dels Campionats del mond e a la copa del mond ont cada equipa ensag de percorrir la distància mai rapidament possible sus un ensag, lo sistèma per eliminacion dirècta en format de copa (quart de finala, puèi semfinala e finala) es retengut.

Los patinaires se lançan al mèsme temps sus la mèsma linha sus de grandas distàncias podent èsser compresas entre 40 km (en general es la distància retenguda dins las patinadoiras cobèrtas) e 200 km (a l'exerior). La correguda mai celèbra son l'Elfstedentocht que se debanan cada 6/7 ans als Païses Basses e l'International Big Rideau Lake Speed Skating Marathon en Ontario au Canadà que se ten cada an.

Lo patinatge de velocitat figura al programa oficial dempuèi los Jòcs olimpics d'ivèrn de 1924 a Chamonix pels òmes e dempuèi los Jòcs olimpics d'ivèrn de 1960 à Squaw Valley per las femnas.

Aquestas competicions son organizadas per l'International Skating Union:

• Campionats del mond de patinatge de velocitat (dempuèi 1893)
• Campionats del mond totas espròvas de patinatge de velicitat (dempuèi 1889)
• Campionats de mond d'sprint de patinatge de velocitat (dempuèi 1970)
• Copa del mond de patinatge de velocitat (dempuèi 1985)
• Campionats del mond simpla distància de patinatge de velocitat (dempuèi 1996)

• Patinatge
• Patinatge de velocitat sus pista corta

• Speed-Skating.Net