Equacion

Una equacion^[1] (dal latin aequatio^[2]) es una egalitat entre doas expressions contenent una o mantuna variablas, dichas desconegudas. L'utilizacion del tèrme remonta almens al Libèr abbaci de Leonardo de Pisa (1228).

Una equacion es compausat de dos membres d'egalitat ─ de dos costats del signat egal. La solucion d'equacion es la valor de la desconeguda per que los membres equacionaris respècten l'egalitat, qu'es vertadièra o inexistenta.

Dos membres d'una equacion son diches equivalent per l'ensemble de las solucions. Existisson dos principis per resòlvre una equacion e trobar l'ensemble de las solucions de la valor de la variabla, consequéncia de las proprietats d'egalitat:

• Primièr principe d'equivaléncia: es pausada una equacion, dont es addicionat o tirat a l'encòp als dos membres equacionaris lo meteis nombre o una meteissa inconeguda, per tal d'obtenir una equacion equivalenta:

Exemple:

${\displaystyle 12x+3=10}$

${\displaystyle \Leftrightarrow 12x+3-3=10-3}$

${\displaystyle \Leftrightarrow 12x=7}$

• Segond principe d'equivaléncia: es pausada una equacion, dont es multiplicat o dividit a l'encòp als dos membres equacionaris un nombre levat zèro^[3]:

Exemple

${\displaystyle 5x+7={\frac {3x}{8}}}$

${\displaystyle \Leftrightarrow (5x+7)8=({\frac {3x}{8}})8}$

${\displaystyle \Leftrightarrow 40x+56=3}$

${\displaystyle 8}$ es la valor qu'anulla lo denominator ${\displaystyle {\frac {3x}{8}}}$.

Dins una equacion apareisson, en mai de las inconegudas, dels coeficients coneguts que multiplican las inconegudas elas meteissas e dels tèrmes coneguts que lor son aplicats pel mejan d'una soma algebrica : aqueles elements, se son pas explicits dins lor valor numerica, son generalament indicat per las letras per, ${\displaystyle a,b,c}$... mentre que las darrièras letras de l'alfabet son classicament atribuïdas a las inconegudas ${\displaystyle x,y,z}$.

Una primièra classificacion de las equacions pòt aver luòc coma seguís :

• las equacions algebricas, que remontan als polinòmis ;

• equacions transcendentalas, non reductiblas a de polinòmis ;

• equacions a valors absoludas ;

• equacions foncionalas, dins las qualas las inconegudas son de foncions.

Las equacions algebricas pòdon èsser divididas en divèrses grops segon lors caracteristicas; se cal remembrar qu'una equacion deu apartenir a almens e una sola de las categorias per cada grop.

Segon lo gra del polinòmi:

• equacions del 1èr gra o equacions linearas;

• equacions del 2ème gra o equacions quadraticas;

• equacions del 3en gra o equacions cubicas;

• equacions del 4en gra o equacions quartiques;

• equacions del 5en gra o equacions quintiques;

• (en) Renardy, Michael; Rogers. An Introduction to Partial Differential Equations. ISBN 0387004440. 
• (en) Hale, Jack K.; Verduyn Lunel, Sjoerd M.. Introduction to Functional Differential Equations.