Àustria-Ongria
| Àustria-Ongria | |
| Österreich-Ungarn Osztrák-Magyar Monarchia | |
| Devisa: 1867-1918 | |
 | |
Capitala e ciutat mai granda | |
• Totala 676 615 km² | |
• Aiga , % % | |
• Totala (1914) 52 800 000 ab. |
L'Empèri Austro-ongrés o simplament Àustria-Ongria (en alemand Österreich-Ungarn, en ongrés Osztrák-Magyar Monarchia) foguèt un estat dual existent en Euròpa entre los ans 1867 e 1918 fruit de l'union del Reialme d'Ongria e de l'Empèri d'Àustria, jos la dominacion de la dinastia dels Habsburg, que foguèron emperadors d'Àustria e reis d'Ongria. Aquesta monarquia se nomenava oficialament Los Reialmes e Territòris representats al Conselh Imperial e los Territòris de la Corona de Sant Esteve. Èra coneguda tanben com la Monarquia Duala o Monarquia Imperiala e Reiala.
Aviá una extension de 420.000 km² e en 1910 comptava 52.000.000 abitants. La capitala, Viena, passèt de 440.000 abitans en l'an 1840 a 2.200.000 pauc abans de l'esclatament de la Granda Guèrra, essent la quatrena vila pus granda d'Euròpa. Èra amb Budapèst, lo sèti del parlament.
Àustria-Ongria se creèt en 1867 d'un compromés entre la noblesa d'Ongria e l'emperador Francés Josèp I d'Àustria per tal de mantenir l'ancian Empèri d'Àustria, establit en 1806, aprés de l'abolicion del Sant Empèri Roman Germanic per Napoleon. Del temps dels sieus cinquanta ans d'existéncia, l'Emperi va viure una època de rapid creissement economic e de modernizacion, e tanben de reformas politicas liberalas. Lo principal problèma foguèt las reivindicacions nacionalas dels pòbles que lo formavan.
Los emperadors austroongreses foguèron:
L'Empèri Austroongrés desapareguèt amb la Primièra Guèrra Mondiala, e actualament es repartit entre los estats europèus seguents: Àustria, Ongria, Chequia, Eslovaquia, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia e Ercegovina, Serbia e Montenegro; e las regions: Banat, Trentino (Itàlia) e Alto Adige/Tirol del Sud (Itàlia), Transilvània (Romania), Galítzia (Polonha) e Rutènia (Ucraïna).