Và al contegnud

Amor sagrad e Amor profan

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Amor sagrad e amor profan

Amor sagrad e Amor profan l’è una picciura del Tizzian, depencia a œuli in su tila provabilment ind el 1514, al prenzipi de la sò carrera. La picciura l’è staita conmissionada del Nicolaa Aureli per zelebrà el sò mariozz con la Laura Bagarota, una vedova sgiovena.[1][2] Quell ch’a gh’è depenc sora l’è forsi una figura che la representa la sposa vestida de bianch, setada de banda al Cupid e compagnada de la deja Vener.[3]

Partigolar de l’angiolin

Dò fomen – che paren vesser l’istessa persona – inn setade sgiò sora un sarcofegh de la Roma antiga convers ind un bivirœul. L’è minga ciar a che fœusgia ghe vaga denter l’aigova, ma la scapa fœura intravers un descaregh de bronz in mez ai dò done. L’intajadura in su la preja la representa l’istema de la fameja del Nicolaa Aureli.[2][4][5]

In mez ai dò fomen a gh’è un bagaj coi ale ch’el pœul vesser el Cupid – fiœul e compagnador de la Vener – o forsi nomà un angiolin qualsessia. L’è dree a vardà ind l’aigova intanta che la messeda cont una man, fasenden sblizà fœura una quaj gota. La fomna a manzina l’è intapada sgiò propri compagn de una sciora, e i sò vestiment somejen vesser quii de una sposa,[2][5] ancaben che ind i temp indree el podariss anca nomà vesser stait el vestiari normal de una cortesana. Ind i cavii la gh’ha de la martellata, fior sagrad a la Vener e dovrad una vœulta di spose per infrisàss.[2][5] A l’incontrari, la fomna a drizza l’è biota condemanch el tessud che ghe quata el sess e la mantella rossa sora la spalla. L’è setada sgiò sora la corona del bivirœul, e la gh’ha in man vergot ch’el cascia fœura de fum, provabilment un turibel.

Detaj de la fomna biota

El paisasg a manzina, dedree de la dona vestida, el va in su un montesell indova gh’è un castell con di mur o un pajes cont una torr defensiva. Lì aprœuv a gh’è duu donei, ch’inn de solet un simbol de fegonditaa e lussuria ind el Renassiment. El paisasg dedree de la figura biota el va sgiò del montesell, cont un pajes indova es ved el campanin de un gesiœul. Duu homen a cavall inn dree a cascià una legor con di can de cascia. De sora maross, gh’è un rosc de bere incurad de un pastor, cont una cobia de moros setad sgiò lì arent.[2][5][4]

A gh’è stait un bell poo de interpretazzion de la picciura, ma quella che la ten bota pussee l’è che la scena la saga de consideràss un’inlegoria.[3][4] I studios hann parposud di varie identifegazzion di figure: el conzet de Geminae Veneres (Vener sgemelle) – la natura dual de la Vener – l’era assee desvilupad ind el penser classegh e ind el neoplatonisem renassimental. L’è possibel, donca, che i dò figure saghen debon la personifegazzion de l’amor sagrad e quell profan.

La composizzion la gh’ha dei element che se pœuden trovà anca ind i lavorà del vegg majester del Tizzian, el Sgiorsgion, un piccior venezzian propri important che l’è mort sgioven ind el 1510. La picciura l’insubiss una ciarezza de contegnud e consistenza de obietiv tipega del Tizzian, ch’el par de havé slargad fœura quell che l’haveva imprendud del Sgiorsgion in termen de difarenza in personalitaa, vision e man.[6]

  1. Robertson, G. (June 1988). "Honour, Love and Truth, an Alternative Reading of Titian's Sacred and Profane Love". Renaissance Studies 2 (2): 268–279(12). DOI:10.1111/1477-4658.00064. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 (2003) Titian. London: The National Gallery Company/Yale. ISBN 1-857099036. 
  3. 3,0 3,1 Puttfarken, Thomas (2005). Titian & Tragic Painting: Aristotle's Poetics and the Rise of the Modern Artist. Yale University Press. ISBN 0300110006. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Brilliant, Richard (2000). My Laocoön: Alternative Claims in the Interpretation of Artworks. University of California Press. ISBN 9780520216822. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Brown, Beverley Louise (2008). "Picturing the Perfect Marriage: the Equilibrium of Sense and Sensibility in Titian's Sacred and Profane Love", in Andrea Bayer: Art and Love in Renaissance Italy. Metropolitan Museum of Art. ISBN 9781588393005. 
  6. Freedberg, Sydney J. Painting in Italy, 1500–1600, 3rd edn. 1993, Yale, ISBN 0300055870

Ligam de denter

[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de fœura

[Modifega | modifica 'l sorgent]