Helga de Alvear
Helga de Alvear | ||
---|---|---|
![]() Helga de Alvear en 2010 | ||
Información pressonal | ||
Nacencia |
1936 Kirn (Alemaña) | |
Muerti |
2 de hebreru de 2025 Madrid (España) | |
Residencia | España | |
Nacionalidá | Alemana | |
Información prehessional/profissional | ||
Oficiu | Coleccionista de arte y marchante de arte | |
Sitiu web | www.helgadealvear.com | |
Helga de Alvear (Kirn, Alemaña, nel 1936 - Mairil, 2 de hebreru del 2025) hue una galerista i colecionista d'arti alemana residenti n'España, país aondi esmençó i desenroó la su atividá profissional entrenacional.
Biografía
[Edital | Editá'l códigu]La su nacencia hue ena ciá de Kirn n'Alemaña, nel 1936. Estuyó ena escuela Salem, ena Lausana en Ginebra i amás en Londri, aondi acontinó los sus estuyus por un añu. Nel 1957, cona edá de ventiun añus, vinu pa España pa deprendel español i pa estuyal Coltura Hispánica ena Nuversidá Complutensi de Mairil, aondi conoció al arquitetu Jaime de Alvear, col qu'endispués s'aconyugó i vivió en Mairil, aondi tuvo tres ijas mentás María, Ana i Patricia. El ventinuevi de novembri del 2006 enhundó la Hundación Helga de Alvear, cona séi en Caçris, qu'es una entidá coltural utónoma i endependienti. Sempri anduvu mu agralecía col acebimientu estremeñu hata que ala finiquita espenó en Miaril el dos de hebreru del 2025.[1]
Correúra profissional
[Edital | Editá'l códigu]Dispués de conocel ala galerista Juana Mordó nel 1967, tuvu sociedá conos artistas del grupu de Cuenca de El Paso, lo que le hizu ca vés tenel mas interés pola amósfera artística española i assina esmenzó la su coleción d'arti. N'aneru del 1980 hormó prantilla dela galería Juana Mordó, aondi alquirió la conocencia de dereción i del mundu artísticu entrenacional. Amás tuvu la participación enas ferias comu Art Basel, Fiac en París o la Feria de Colonia i tamién la calavoración pala criación dela feria de ARCO nel 1982. Hue una delas hundaoras dela Hundación Museu Reina Sofía de Mairil.[2]
Nel 2006 hizu la Hundación Helga de Alvear i el Museu d'Arti Contemporániu Helga de Alvear ena ciá de Caçris, comu respuesta al deseu della de tenel la su coleción ala disposición dela socieá i al interés de varias estitucionis púbricas estremeñas de sumenistral dun centru d'envestigación delas artis práticas contemporánias a Caçris.[3]
Amás dela su atividá profissional, duranti añus desenroó la su grandi passión qu'era el colecionismu d'arti, possimenti dela segundera mitá del siegru XX, pos comu dixu nuna entrevista, la su coleción tenía de sel dendi los añus cincuenta palantri i no guipal patrás. La su coleción esta considerá por especialistas abondu, comu la mas emportanti d'obras d'arti moernu n'España i una delas prencipais d'Uropa. Tié mas de tres mil pieças de mas de quinientus artistas d'España i entrenacionais i ain pinturas i escolturas de deferentis estilus i hormatus, assin comu vídius i estalacionis, con munchas obras en papel i afotus.[4]
La su coleción la donó ala Comunidá Utónoma d'Estremaúra, enque tamién hizu angunas mas. Una hecha ala Hundación Museu Reina Sofía en Mairil, dela galería Juana Mordó,dela serii d'afotus Türken in Deutschland (Turcus n'Alemaña) dela germana Cándida Höfery, duna obra del suiçu Rémy Zaugg i hechas pal 1997, 2016 i 2017. Sotra hecha ala Real Academia delas Bellas Artis de San Fernandu en Mairil, nel 2011 i hormá por cincuenta i sieti obras d'arti moernu, que hue mentá comu Legado Juana Mordó-Helga de Alvear i qu'era propiedá della mesma. Esta donación hue considerá pol diretol d'esta estitución Antonio Bonet, comu'l mas grandi legau d'arti d'ogañu que tién l'Academia.[5]
Premius i reconocencias
[Edital | Editá'l códigu]- 2007 Medalla d'Estremaúra.[6]
- 2008 Medalla d'Oru al méritu enas Bellas Artis del Ministeriu de Coltura español.[7]
- 2011 Medalla de Caçris.[8]
- 2012 Premiu dela Hundación Arti i Mecenasgu ena categoría Colecionista.[9]
- 2020 Medalla Entrenacional delas Artis dela Comunidá de Mairil 2020.[10]
- 2023 Premiu Patrimoñu 2023, que concedi el Grupu de Ciais Patrimoñu dela Umanidá.[11]
- 2024 Medalla al Méritu Coltural del Goviernu de Purtugal.[12]
Referencias
[Edital | Editá'l códigu]- ↑ «Muere a los 88 años la histórica galerista Helga de Alvear, la mayor coleccionista de arte de España». ELMUNDO. 03 de hebreru del 2025. Consultado el 10 de hebreru del 2025.
- ↑ «Fundación Museo Reina Sofía | Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía». www.museoreinasofia.es. Consultado el 10 de hebreru del 2025.
- ↑ «Museo de Arte Contemporáneo Helga de Alvear (Cáceres)». Museo de Arte Contemporáneo Helga de Alvear. Consultado el 10 de hebreru del 2025.
- ↑ Redacción (21 de mayu del 2013). «El mejor arte contemporáneo de la colección de Helga de Alvear en CentroCentro - Revista de Arte - Logopress». Consultado el 10 de hebreru del 2025.
- ↑ [https://web.archive.org/web/20160413043455/http://agencias.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=974863 «Bellas Artes exhibe el legado Mord�-Alvear, su mayor colecci�n contempor�nea - ABC.es - Noticias Agencias»]. web.archive.org. 13 d'abril del 2016. Archivado desde el original el 13 de abril de 2016. Consultado el 10 de hebreru del 2025.
- ↑ «Helga de Alvear: "Me han concedido la medalla por regalar mi colección"». El Periódico Extremadura. 27 de jullu del 2007. Consultado el 18 de hebreru del 2023.
- ↑ «Helga de Alvear, Medalla de Oro en Bellas Artes». El Periódico Extremadura. 10 de mayu del 2008. Consultado el 18 de hebreru del 2023.
- ↑ MUÑOZ, MIGUEL ANGEL (29 de novembri del 2011). «Medalla de Cáceres para Helga de Alvear». El Periódico Extremadura. Consultado el 18 de hebreru del 2023.
- ↑ labs-dev (28 de marçu del 2012). «La Fundación Arte y Mecenazgo entrega en CaixaForum Madrid sus premios 2012 a Elena Asins, Soledad Lorenzo y Helga de Alvear». Fundación "la Caixa". Consultado el 18 de hebreru del 2023.
- ↑ REDACCIÓN (25 de novembri del 2020). «Helga de Alvear, Medalla Internacional de las Artes». El Periódico Extremadura. Consultado el 18 de hebreru del 2023.
- ↑ Prensa (26 de jullu del 2022). «La galerista Helga de Alvear recibirá el Premio Patrimonio 2023, que concede el Grupo de Ciudades Patrimonio de la Humanidad». Ayuntamiento de Cáceres. Consultado el 18 de hebreru del 2023.
- ↑ Rivera, Carlos González de (25 d'aneru del 2024). «Helga de Alvear recibe la Medalla de Cultura lusa - EFE». EFE Noticias. Consultado el 04 de hebreru del 2025.
Biblografía
[Edital | Editá'l códigu]- BENHAMOU-HUET, Judith. Global Collectors/Collectionneurs du monde. Prólogu de Samuel Keller. Paris. Éditions Phébus, nel 2008. Bordeaux: Éditions Cinq Sens, 2008. ISBN 978-2-75-290328-0.
- HERSTATT, Claudia. Women Gallerists in the 20th and 21st Centuries. Ostfildern: Hatje Cantz Verlaj, nel 2008. ISBN 978-3-7757-1975-9E
- OBRIST, Hans Ulrich (Ed.). Conversa en Caçris con Hans Ulrich Obrist. Caçris, Centru delas Artis Visuais Hundación Helga d'Alvear, nel 2012. ISBN 978-84-934916-3-5
- REMEDIOS LASSO, Javier. Helga de Alvear. Los cimientus duna grandi coleción. Tessi dotoral, Nuversidá d'Estremaúra, nel 2016.
- WYSS, Kurt. Looking back at Art Basel. Basel: Schwabe AG Verlag, nel 2009. ISBN 978-3-7965-2604-6. BENHAMOU-HUET, Judith. Global Collectors/Collectionneurs du monde. Prólogu de Samuel Keller. Paris. Éditions Phébus, nel 2008. Bordeaux: Éditions Cinq Sens, nel 2008. ISBN 978-2-75-290328-0
Atijus p'ahuera
[Edital | Editá'l códigu]En Commons ai conteníu multimedia sobre Helga de Alvear.
- Página web de la Galería Helga de Alvear Ena ciá de Mairil.
- Página web del Museo Helga de Alvear Ena ciá de Caçris.