relligar

Borrowed from Latin religāre.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [rə.ʎiˈɣa]
• IPA^(key): (Valencia) [re.ʎiˈɣaɾ]

relligar (first-person singular present relligo, first-person singular preterite relliguí, past participle relligat)

1. (transitive) to retie
2. (transitive) to bind (to put together in a cover, as of books)

   Synonym: enquadernar

3. (nautical) to lash the halyard after hoisting a sail

• relligador
• relligadura
• relligament
• relligat

• lligar

• “relligar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “relligar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “relligar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “relligar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.