vespa

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbes.pə/ⓘ, balear /ˈves.pə/
Occidental:	nord-occidental /ˈbes.pa/
	valencià /ˈves.pa/, /ˈbes.pa/

• Etimologia: Del llatí vespa, segle XIII.

vespa f. ‎(plural vespes)

1. Nom de diverses espècies d'insectes himenòpters del subordre dels apòcrits. Es caracteritzen pel seu cos groc i negre. Són temudes per la seva fiblada, verinosa, però rarament mortal.
2. Aquell que actua amb astúcia.

• Compostos:

1. vespa de galet: nom donat a l' Scolia flavifrons (de la família Scoliidae).

   Sinònims: escòlia.

2. vespa terrissaire: insecte de la subfamília dels eumenins, que en oposició a les vespes tradicionals, són solitàries i fan nius de fang on hi posen, a més d'un ou, una presa viva, però anestesiada.

   Sinònims: èumenes.

• Expressions:

1. mala vespa: a l'Empordà, dona amb un geni massa fort.

• vesper

• Síl·labes: ves·pa (2)
• Anagrama: pavès

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840. (p. 940)