uro

Llatí

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈuː.roː/
Etimologia: De *būrō, derivat de l'arrel protoindoeuropea *h₁ews- («cremar»), cognat del grec antic εὕω ‎(heúō, «socarrimar»).

ūrō ‎(1a present^?), ūris ‎(2a present), ūrere ‎(infinitiu), ussī ‎(perfet), ustum ‎(supí)