Vés al contingut

summa

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈsum.mə/, occidental /ˈsum.ma/
  • Homòfon: summe
  • Etimologia: Del llatí sŭmma ‎(«el més alt»), segle XV.

summa f. ‎(plural summes)

  1. Compendi de tot el contingut d'una ciència.
  2. Tractat de teologia o filosofia.

Adjectiu

[modifica]

summa f. ‎(plural summes)

  1. Forma femenina de summe.

Miscel·lània

[modifica]

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈsʊm.maː/, /ˈsʊm.ma/

summa f. ‎(genitiu summae)

  1. cim
  2. suma
  3. compilació, recull

Declinació

[modifica]
1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu summa summae
Vocatiu summa summae
Acusatiu summam summās
Genitiu summae summārum
Datiu summae summīs
Ablatiu summā summīs


Adjectiu

[modifica]

summā

  1. ablatiu femení singular de summus

Adjectiu

[modifica]

summa

  1. nominatiu femení singular de summus
  2. nominatiu neutre plural de summus
  3. vocatiu femení singular de summus
  4. vocatiu neutre plural de summus
  5. acusatiu neutre plural de summus