stultus
Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /ˈstʊɫ.tʊs/
- Etimologia: Derivat del protoidoeuropeu *ster- («tibat, inert»), en el sentit de «incapaç de moure's o de prendre decisions».
Adjectiu
[modifica]stultus m., stulta f., stultum n. (comparatiu stultior, superlatiu stultissimus)
Declinació
[modifica]Primera i segona declinació, -us, -a, -um.
| Cas | Singular | Plural | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Masculí | Femení | Neutre | Masculí | Femení | Neutre | ||
| Nominatiu | stultus | stulta | stultum | stultī | stultae | stulta | |
| Vocatiu | stulte | stulta | stultum | stultī | stultae | stulta | |
| Acusatiu | stultum | stultam | stultum | stultōs | stultās | stulta | |
| Genitiu | stultī | stultae | stultī | stultōrum | stultārum | stultōrum | |
| Datiu | stultō | stultae | stultō | stultīs | |||
| Ablatiu | stultō | stultā | stultō | stultīs | |||