sang

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈsaŋ/ⓘ, balear /ˈsaŋk/
Occidental:	nord-occidental /ˈsaŋ/
	valencià /ˈsaŋk/, /ˈsaŋ/

• Rimes: -aŋk
• Etimologia: Del llatí sanguis, segle XII.

sang f. ‎(plural sangs)

1. Líquid que circula per les venes i artèries.

sagnar, sagnia, sangonejar, sangonera, sanguejar, sanguificar, sanguinari, sanguini, sanguinolent

• Fer-se mala sang: patir abans d'hora, molestar-se.
• De sang blava: noble.
• Vessar sang: ferir o rebre una ferida per la qual es perd sang o, en general, matar.
• A sang i fetge: violència ferotge contra persones.
• esclata-sang

• Anagrama: sagn

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Pronúncia: àudio ^ⓘ

sang

1. primera persona singular (ich) del passat de singen ‎(«vaig cantar»)
2. tercera persona singular (er, sie, es) del passat de singen ‎(«va cantar, cantà»)

• Pronúncia: /sæŋ/ àudio (EUA) ^ⓘ

sang

1. passat simple de sing

• Pronúncia: àudio ^ⓘ
• Etimologia: Del nòrdic antic sǫngr.

sang

1. cançó

Declinació de sang

Gènere comú	Singular		Plural
	Indefinit	Definit	Indefinit	Definit
Nominatiu	sang	sangen	sange	sangene
Genitiu	sangs	sangens	sanges	sangenes

sang

1. passat de synge ‎(«cantar»)

• Pronúncia: àudio ^ⓘ
• Etimologia: (pendent)

sang m. ‎(plural sangs)

1. sang

sang

1. cançó

sang

1. passat de synge ‎(«cantar»)

sang m. ‎(plural sangs)

1. sang (persones)
2. raça, família

• Sang arterial = sang arterial
• Sang venós = sang venosa
• Balhar son sang per la patria = donar la sang per la pàtria
• A pas ges de sang dins las venas = no tenir sang a les venes
• Aquò me fa bolir lo sang = fer bullir la sang
• La votz del sang = l'esperit de família

sang f. ‎(plural sangs)

1. sang (animals)