ribot

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /riˈβɔt/
• Rimes: -ɔt
• Etimologia: Del francès rabot, segle XV.

ribot m. ‎(plural ribots)

1. Eina de fuster que conté una fulla d'acer i és emprada per rebaixar la fusta.
2. Eina de baster emprada per aprimar el cuiro.

• Síl·labes: ri·bot (2)
• Anagrames: botir, botri, britó, broti, brotí, orbit, torbi, torbí, trobi, trobí

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB