res

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (pronom)

Oriental:	central /ˈrɛs/ⓘ
	balear /ˈrəs/, /ˈrɛs/
Occidental:	/ˈres/
Informal:	central /ˈrɛ/, nord-occidental /ˈre/

• Rimes: -ɛs

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (resar, plural) /ˈres/
• Rimes: -es
• Etimologia: Del llatí rēs ‎(«cosa») en nominatiu, segle XII. Es va unificar aviat el cas recte amb valor de subjecte i el cas oblic re (de l’acusatiu rem) amb valor de complement. Del sentit una cosa passà a alguna cosa o ninguna cosa traspassant el valor de substantiu a cosa provinent de causa. Cognat del fracès rien.

res

1. (negatiu) Cap cosa, buit o absència.

   A l’armari no hi ha res.

2. (condicional, interrogatiu) alguna cosa, quelcom

   Que voldreu res?

   En saps res de l’avi?

   Si saps res de nou, truca’m.

• re

• Quan res va darrere el verb, sempre va acompanyat de l’adverbi no.
• Quan res va davant el verb, aquest tradicionalment porta l’adverbi no; en el llenguatge parlat sovint se suprimeix el no.
• En frases negatives el·líptiques, pot anar amb no o sense (menys comú). «¿Què vols? —No res». «¿Què vols? —Res». I quan és el subjecte d’una oració de verb sobreentès, va sense el no.

• com si res
• de res
• no haver-hi res a fer
• no res
• no-res
• res de res

res m. ‎(només en singular)

1. (pilota valenciana) zero

res m. ‎(plural resos)

1. (ortografia del 2016) Forma alternativa de rés.

res m. pl.

1. Forma plural de re.

res ‎(infinitiu resar)

1. (ortografia del 2016) Forma alternativa de rés.

• Anagrames: ers ^(alfagrama), ser ^(revers)

• Obres de referència: DIEC, GDLC

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈres/, meridional /ˈreh/

Americà: alt /ˈres/, baix /ˈreh/, austral /ˈres/

• Rimes: -es

res m. ‎(plural reses)

1. cap de bestiar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /reːs/

rēs f. ‎(genitiu reī)

1. en general, cosa, fet

   Res humanae, natura humana, allò humà

2. ser, objecte

   Maxima rerum Roma, Roma és la millor

3. esdeveniment, circumstàncies

   Res adversae, circumstàncies adverses, l'adversitat

4. acte, fet

   Re, non verbis, fets, no paraules

   De re et de causa, de fet i de dret

5. béns, fortuna

   Res familiaris, patrimoni familiar

6. assumpte, tema

   Quid ad rem?, què importa?

7. res publica, administració pública, la política

5a declinació -es, -eī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	rēs	rēs
Vocatiu	rēs	rēs
Acusatiu	rem	rēs
Genitiu	reī	rērum
Datiu	reī	rēbus
Ablatiu	rē	rēbus

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈres/

res inv.

1. res

• ren, arren (gascó)

• arrés (gascó)