punyeta

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /puˈɲɛ.tə/
	balear /puˈɲə.tə/, /puˈɲɛ.tə/
Occidental:	/puˈɲe.ta/

• Rimes: -ɛta
• Etimologia: Femení de punyet ‎(«puny de màniga brodat»), sovint explicat amb un sentit inicial de «masturbació».

punyeta f. ‎(plural punyetes)

1. (antic) masturbació
2. (col·loquial) Cosa molesta, sense utilitat.

• fer-se la punyeta
• fer la punyeta
• a fer punyetes
• a la quinta punyeta
• ésser una mitja punyeta

• punyeter
• punyeteria

punyeta

1. enuig, contrarietat

• Síl·labes: pu·nye·ta (3)
• Heterograma de 7 lletres (aenptuy)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB