onzè

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /unˈzɛ/ⓘ
	balear /onˈzə/, /unˈzɛ/
Occidental:	/onˈze/

• Rimes: -ɛ
• Etimologia: Reducció de l'antic onzèn, derivat de onze.

onzè m. ‎(femení onzena, plural masculí onzens, plural femení onzenes)

1. (ordinal) Que en l'ordre d'una sèrie ocupa la posició onze.
2. (partitiu) De les parts d'un tot dividit onze parts iguals.

• Se solen utilitzar xifres romanes amb valor d'ordinal darrere de noms propis i de segles, i davant d'esdeveniments periòdics.
• L'ordinal normalment va davant del substantiu. Quan es posposa, i darrere de noms propis a partir de l'onze, es pot substituir pel cardinal masculí: segle xi (onze).

• onzé, en valencià

onzè m. ‎(plural onzens)

1. Una de les onze parts iguals en que es divideix un tot

   Un onzè es representa 1/11

• Síl·labes: on·zè (2)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot