Vés al contingut

omplir

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /umˈpɫi/
balear /omˈpɫi/, /umˈpɫi/
Occidental:  nord-occidental /omˈpɫi/
valencià /omˈpɫiɾ/, /omˈpɫi/

Verb

[modifica]

omplir trans., pron. ‎(pronominal omplir-se)

  1. Ocupar tot un espai que era buit.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: omplo, omple, omplim

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: om·plir (2)
  • Heterograma de 6 lletres (ilmopr)
  • Anagrama: implor

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: omplir