número

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈnu.mə.ɾu/ⓘ
	balear /ˈnu.mə.ɾo/, /ˈnu.mə.ɾu/
Occidental:	/ˈnu.me.ɾo/

• Etimologia: Del castellà número, segle XV, del llatí numerus, doblet del patrimonial nombre.

número m. ‎(plural números)

1. Expressió (amb paraules o símbols) que s'utilitza per designar ordre dins d'una llista.

   La "C" és la lletra número tres de l'alfabet; Visc al número 3 del carrer Manso.

2. Expressió feta amb xifres i de vegades també amb altres símbols auxiliars, fins i tot lletres, que indiquen una referència o identificador.

   El número de DNI; el número de la matrícula (cas en què s'inclouen lletres); el número de la llibreta d'estalvis.

3. Bitllet numerat d'algun tipus de sorteig o d'altres jocs d'atzar.
4. Tiquet numerat que hom pren per deixar definit l'ordre corresponent en una llista d'espera.

   Ja he agafat número a la carnisseria.

5. Cada un dels exemplars de les publicacions periòdiques.
6. Conjunt dels exemplars d'una publicació periòdica editats per a una mateixa data.
7. Cadascuna de les actuacions diferenciades d'un espectacle, especialment en el circ.
8. Per extensió al significat anterior i de forma despectiva, acte que hom fa i que desperta la sorpresa dels altres i que se suposa queda fora de lloc o deixa a algú en ridícul.
9. En certes organitzacions policials i en especial en la Guàrdia Civil, policia de rang més baix.

• xifra, dígit
• clau, identificador
• exemplar, article

Sovint s'utilitza en lloc de nombre per influència del castellà.

• Síl·labes: nú·me·ro (3)
• Heterograma de 6 lletres (emnoru)
• Anagrama: nourem

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈnu.me.ɾo/
• Rimes: -umeɾo
• Etimologia: Del llatí numĕrus

número m. ‎(plural números)

1. nombre
2. número

• Síl·labes: nú·me·ro (3)
• Heterograma de 6 lletres (emnoru)