maquiavèl·lic

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /mə.ki.əˈβɛɫ.ɫik/, /mə.ki.əˈβɛ.ɫik/
	balear /mə.ki.əˈvɛɫ.ɫik/
Occidental:	nord-occidental /ma.ki.aˈβɛɫ.ɫik/, /ma.ki.aˈβɛ.ɫik/
	valencià /ma.ki.aˈvɛɫ.ɫik/, /ma.ki.aˈβɛ.ɫik/

• Etimologia: De Maquiavel i el sufix -ic, per l’escriptor florentí Nicolau Maquiavel (1469-1527).

maquiavèl·lic m. ‎(femení maquiavèl·lica, plural masculí maquiavèl·lics, plural femení maquiavèl·liques)

1. (política, filosofia) Relatiu a Maquiavel o el maquiavel·lisme
2. (política, filosofia) Actuar amb maquiavel·lisme, és a dir, sense escrúpols, per aconseguir l'objectiu proposat.

• maquiavèl·licament

• astut

• Síl·labes: ma·qui·a·vèl·lic (5)

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB