hispànic

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /isˈpa.nik/
Rimes: -anik
Etimologia: Del llatí Hispanicu(m), de Hispanicus, de Hispanus ‎(«hispà»).

hispànic m. ‎(femení hispànica, plural masculí hispànics, plural femení hispàniques)

(històric) De la província romana d’Hispània a la península Ibèrica.
«Els arguments, negatius, de l’oposició a l’origen hispànic recolzen en el fet que els antecessors de Marc Fabi, tant si es tractava del pare com de l’avi, havien professat la retòrica o, almenys, la docència a Roma»
Quintilià, Institució oratòria (vol. I): Llibre I, 1964, Fundació Bernat Metge, p. 40, ISBN 9788498590418.
De les llengües romàniques de la península Ibèrica.
«Hem d’assenyalar que l’aragonés fou el primer sistema lingüístic hispànic que es va relacionar, de manera natural i en forma d’adstrat, amb el català.»
Lluís Gimeno Betí, «Espanyol i català: dues llengües en contacte», Estudios sobre lengua y sociedad, 2002, Publicacions de la Universitat Jaume I, p. 170, ISBN 9788480213660.
espanyol