grop

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɡɾop/
• Rimes: -op
• Etimologia: Del gòtic *𐌺𐍂𐌿𐍀𐍀𐍃 ‎(*krupps, «objecte voluminós»), del protogermànic *kruppaz ‎(«massa, bony»), segle XIII. Doblet de gropa via el fràncic.

grop m. ‎(plural grops)

1. Nus dels arbres.
2. Part de la branca que queda unida al tronc quan aquella es talla.
3. Dificultat gran en què algú es troba.
4. Nuvolada tempestuosa formada de sobte.

• gropada

• grop d'aigua
• grop de vent

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.