Vés al contingut

fugir

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: /fuˈʒi/
Occidental: nord-occidental /fuˈʒi/
valencià /fuˈd͡ʒiɾ/, /fuˈd͡ʒi/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: fugí
  • Etimologia: Del llatí vulgar *fugīre, del clàssic fugere, segle XIV. Doblet del contemporani fúger via el llatí clàssic.[1]

Verb

[modifica]

fugir intr.

  1. Allunyar-se de pressa per evitar un perill.
  2. Una cosa, allunyar-se ràpidament.
  3. Escapar-se.
  4. Transcórrer ràpidament.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: fujo, fuig, fugim

Variants

[modifica]
  • fúger (arcaic, septentrional)

Sinònims

[modifica]

Compostos i expressions

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: fugir
  1. Coromines, Joan. «DECat. IV, 221a16-43». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1980-1991.