Vés al contingut

envellir

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /əm.bəˈʎi/
balear /əɱ.vəˈʎi/, /əɱ.vəˈji/
alguerès /an.vaˈʎi/
Occidental:  nord-occidental /em.beˈʎi/
valencià /eɱ.veˈʎiɾ/, /em.beˈʎi/
Informal:  nord-occidental /am.beˈʎi/

Verb

[modifica]

envellir trans., pron., intr. ‎(pronominal envellir-se)

  1. (transitiu) Fer tornar més vell en aparença, pels temps, l’ús o factors negatius.
  2. (intransitiu) Arribar a una edat avançada.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: envelleixo, envelleix, envellim

Sinònims

[modifica]

Relacionats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: en·ve·llir (3)

Vegeu també

[modifica]

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]

envellir

  1. envellir (tornar, tornar-se vell)
    «La su' amor no pot molt envellir (Ausiàs March, Poesies, 1425)

Conjugació

[modifica]

Variants

[modifica]

Vegeu també

[modifica]