Vés al contingut

ennoblir

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /ən.nubˈbɫi/, /ən.nuˈβɫi/
balear /ən.nobˈbɫi/, /ən.nubˈbɫi/
Occidental:  nord-occidental /en.nobˈbɫi/, /en.noˈβɫi/
valencià /en.noˈbɫiɾ/, /en.noˈβɫi/

Verb

[modifica]

ennoblir trans., pron. ‎(pronominal ennoblir-se)

  1. Fer esdevenir noble, distingit, selecte.
  2. (pronominal) Esdevenir noble.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: ennobleixo, ennobleix, ennoblim

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: en·no·blir (3)

Vegeu també

[modifica]

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]

ennoblir

  1. ennoblir

Conjugació

[modifica]

Variants

[modifica]

Vegeu també

[modifica]