doblegar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /dub.bɫəˈɣa/, /du.βɫəˈɣa/
	balear /dob.bɫəˈɣa/, /dub.bɫəˈɣa/
Occidental:	nord-occidental /dob.bɫeˈɣa/, /do.βɫeˈɣa/
	valencià /do.bɫeˈɣaɾ/, /do.βɫeˈɣa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: doblegà
• Etimologia: Del llatí duplicāre, segle XV, doblet de duplicar.

doblegar trans., pron. ‎(pronominal doblegar-se)

1. Posar una part d'una peça de material sobre ella mateixa, una o diverses vegades, amb l'objectiu que la peça ocupi menys espai o que canviï de direcció.

   Si dobleguem el tub cabrà dins el solc.

2. Col·locar una articulació en posició flexionada.

   doblegar el genoll, doblegar l'esquena.

3. Vèncer la voluntat d'algú.

   No volia demanar disculpes però al final s'ha doblegat a la petició del director.

Paradigmes de flexió: doblego, doblega, dobleguem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

• atavellar, plegar, prisar, corbar
• flexionar
• rendir-se, vinclar

• Síl·labes: do·ble·gar (3)
• Heterograma de 8 lletres (abdeglor)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: doblegar