Vés al contingut

cuculla

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /kuˈku.ʎə/
balear /kuˈku.ʎə/, /kuˈku.jə/
Occidental:  /kuˈku.ʎa/
  • Rimes: -uʎa
  • Etimologia: Del llatí cuculla ‎(«caputxa»), segle XVII. Doblet del patrimonial cogulla.

cuculla f. ‎(plural cuculles)

  1. Torre acabada en forma de pinacle.
  2. Cim agut d'una muntanya.
  3. Mocador que es posa al voltant del cap amb una punxa cap amunt.

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: cu·cu·lla (3)

Vegeu també

[modifica]

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /kʊˈkʊl.la/
  • Etimologia: Del protoitàlic *kul- («cobrir»).

cuculla f. ‎(genitiu cucullae)

  1. caputxa, cuculla

Declinació

[modifica]
1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu cuculla cucullae
Vocatiu cuculla cucullae
Acusatiu cucullam cucullās
Genitiu cucullae cucullārum
Datiu cucullae cucullīs
Ablatiu cucullā cucullīs