contratemps

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˌkɔn.tɾəˈtems/, occidental /ˌkon.tɾaˈtems/
• Rimes: -ems
• Etimologia: Del prefix contra- i temps.

contratemps m. ‎(plural invariable)

1. Adversitat que interromp una acció.
2. Efecte musical consistent a fer sonar una nota després de la caiguda de la pulsació, sempre que a la caiguda d'aquesta s'hagi esdevingut un silenci o pausa, i que aquest so no es prolongui fins més enllà de la caiguda de la pulsació següent. En cas contrari, d'allargar-se fins més enllà d'aquest punt, es tractaria d'una síncope. L'efecte del contratemps és produir una irregularitat en el ritme.

• Síl·labes: con·tra·temps (3)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot