cofre

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkɔ.fɾə/, occidental /ˈko.fɾe/
• Etimologia: Del francès coffre provinent del llatí cŏphĭnus d'origen grec κόφινος ‎(kóphinos, «cistell cobert de cuir i folrat de roba per dins, emprat per a guardar un tresor o les restes mortals d'algú molt estimat»).

cofre m. ‎(plural cofres)

1. Arca o bagul de fusta que es pot tancar amb pany i clau.

• encofrar

• Síl·labes: co·fre (2)

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈko.fɾe/

Americà: alt /ˈko.f(ɾe)/, baix /ˈko.fɾe/

• Rimes: -ofɾe

cofre m. ‎(plural cofres)

1. cofre

• Síl·labes: co·fre (2)