brunyires

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bɾuˈɲi.ɾəs/, occidental /bɾuˈɲi.ɾes/
• Rimes: -iɾes

brunyires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de brunyir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb brunyir.

• [2] brunyissis, brunyisses