bota

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom 1) oriental /ˈbɔ.tə/, occidental /ˈbo.ta/
• Rimes: -ota
• Homòfon: vota

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom 2 bóta, verb) oriental /ˈbo.tə/, occidental /ˈbo.ta/
• Rimes: -ota
• Etimologia: Nom 1: incerta, del francès botte o bot, o bé del protogermànic *buttaz ‎(«esmús»), segle XII.
• Etimologia: Nom 2: vegeu bóta.

bota f. ‎(plural botes)

1. Calçat alt que cobreix el peu i part de la cama fins a prop del genoll, sovint de cuiro.
2. Doblec que es fa a l'extrem de la màniga.

• Estar amb les botes posades: Estar a punt per a emprendre un viatge.

bota f. ‎(plural botes)

1. (ortografia del 2016) Forma alternativa de bóta.

bota

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de botar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb botar.

• Síl·labes: bo·ta (2)
• Anagrama: bato

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈbo.ta/

Americà: alt /ˈbo.t(a)/, baix /ˈbo.ta/

• Rimes: -ota

bota f. ‎(plural botas)

1. bóta (per posar oli, vi, etc.)
2. bóta (per beure)
3. bota (calçat)

bota

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb botar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb botar

• Síl·labes: bo·ta (2)