barra

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈba.rə/, occidental /ˈba.ra/
• Rimes: -ara
• Etimologia: D’origen preromà incert, segle XIII. Cognat de quasi totes les llengües romàniques. Doblet de bar via l’anglès.

barra f. ‎(plural barres)

1. Peça recta i llarga de secció uniforme.
2. Comestible preparat en forma allargada.
3. Taulell d’un bar on se serveixen i consumeixen menjars i begudes.
4. Pal o faixa d’un escut heràldic.
5. Signe gràfic de separació, vertical (|) o inclinat (/).
6. Atreviment sense vergonya.

• barrera

• barra de pa

barra

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de barrar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb barrar.

• Síl·labes: bar·ra (2)
• Anagrames: arbra, arbrà

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈba.ra/
• Rimes: -ara

barra f. ‎(plural barras)

1. barra

barra

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb barrar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb barrar

• [2]: (voseo) barrá

barra

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb barrer
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb barrer
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb barrer

• Síl·labes: ba·rra (2)